Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dimecres, 29 de febrer del 2012

Enlluernem el vers infructuós


Què dir,
quan està tot dit?

Què fer,

quan no hi ha res a fer?

Començar un nou dia,

obrir els ulls a nous afers.

Escriure i llegir,

perquè no tot està escrit.

Quatre versos decasíl·labs, refer:

fugir d’aquí; nedar a contracorrent
(des)estimar-te; córrer més que el vent
ser feliç: fugir de l’arbre infructífer.

E.S.

1 comentari:

  1. "huir de aquí; nadar a contracorriente
    (des) amarte; correr más que el viento
    ser feliz: huir del árbol infructífer."

    Exacto... alguien sabio me dijo una vez:
    Huir de esa situación no es de cobardes... huir en este caso, significa avanzar..

    (Buen detalle en (des)amarte)

    ResponElimina