Tancant el cercle pren tot ara algun
sentit. Continuo cercant als miralls
de les vidrieres i només veig
el meu reflex. Ésser gris d'anima més
i no trobar-me enlloc per mitja lluna
partida, història d'aquesta terra
que em va parir i un dia va ser meva,
com tu, però jo ja no hi estava allí.
E.S.
Molt bonic tot el que he pogut llegir, veig que sols poes les inicials, però dis-me almenys si som amics del face!
ResponEliminaUn plaer descobrir el tei blog!!!
Moltes gràcies Joana pel teu comentari, més venint de tu. Sí que som contactes al 'carallibre'. I jo ja fa temps que puc gaudir dels teus escrits al teu blog i del Besllum. Salut i que passes una bona tarda de diumenge!
Elimina