Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dimarts, 24 de desembre de 2013

Cap a la dèria ferida (fragment)

Sàtir i nimfa, exposició de la Bellesa del Cos. Museu Arqueològic d'Alacant.


Sense tu no hauria tanta bellesa
sense tu mai no res seria igual.

Enric Sanç. El plany de les lletres ferides. (2012)

dilluns, 9 de desembre de 2013

Tancant el cercle



TANCANT EL CERCLE

Tancant el cercle pren tot ara algun
sentit. Continue cercant als miralls
de les vidrieres i només puc veure
el meu reflex. Ésser d'ànima gris
que es troba enlloc per mitja lluna
partida. Història d'aquesta terra
que em va parir un dia, i va ser meua,
com tu, però jo ja no hi era allí.

Enric Sanç. El plany de les lletres ferides (2012)

dimarts, 8 d’octubre de 2013

CONFESSIONS D'UN ESCRIPTOR: Entrevista a morvedre.info



Avui entrevistem Enric Sanç, un economista i escriptor que, com molts altres ha pres partit per la llengua. Enric alterna la publicació d'articles en diversos mitjans digitals amb la creació literària i els tallers d'escriptura creativa que imparteix a la Biblioteca Municipal de la Pobla de Vallbona. Enric és un poeta d'aquells que busca respostes, i ho fa en els llocs més insospitats: en una avinguda de València, en una platja deserta o en un mercadet de llibres en un carreró oblidat d'una ciutat al bell mig de la península.

Júlia Rosa: El plany de les lletres ferides, publicada el 2012 a l'editorial Germania, dins la col•lecció Mil poetes i un país és la teua opera prima. Un poemari cuinat a foc lent, amb paciència i molta cura. El primer enigma el trobem a la portada. Un crani ferit que sembla plorar sang, apareix format per un aplec de lletres de diversa mida. Una transfiguració del text, que ja humanitzat, ens constreny a reflexionar sobre les nostres ferides?

Enric Sanç: La il·lustració d'Empar Piera de l'Editorial Germania és fantàstica, un vertader poema visual. Empar ha copsat molt bé el sentit del meu primer llibre de poemes, fent-lo seu. En realitat El plany de les lletres ferides és un poemari iniciàtic on el que faig és capbussar-me dintre el món poètic i on comence a recórrer un llarg camí d'aprenentatge. Amb la col·laboració de companys i amics com Manel Alonso, Ivan Brull, Josep Micó o Jaume Pérez Montaner en aquest primer poemari, i actualment amb Les hores concèntriques, els poetes i amics Alexandre Navarro, Jesús Girón o Vicent Penya. I com molt bé dius és un intent per humanitzar i una reflexió sobre les ferides, que al cap i a la fi són els poemes; la vida: Ars Longa, Vita brevis. I en aquesta vida tan breu no hi ha res millor que estar envoltat d'amics. Així que com va dir el gran Eurípedes: “No desaprofites llàgrimes noves sobres penes antigues”, o fes-les poemes.

Podeu seguir l'entrevista sencera seguint l'enllaç següent:

dimarts, 24 de setembre de 2013

FiGA en vers (Casal Jaume I de Gandia. Dijous 26 de setembre de 2013. 20.00h.)



El plany de les lletres ferides té la ufanor de ganyolar per terres saforenques amb gratitud als organitzadors de la FiGA en vers, (Fira de Gandia Autogestionada) de la mà del collonut cantautor, company de somnis i amic: Carles Pastor. Us esperem a tothom i totadona en el Casal Jaume I de Gandia aquest dijous a les 20.00h on recitarem alguns versos i compartirem passions i emocions del món virtual i de les lletres a l'escenari real.


La Fira de Gandia Autogestionada enceta el seu cicle mensual de poesia i que porta per nom La FiGA en vers. En aquesta ocasió serà el poeta edetà Enric Sanç. Aquest dijous 23 de maig al Bar del Casal Jaume I, carrer Dona Teresa número 2 de Gandia, a les 20.00 hores. L'autor estarà presentat pel músic i poeta Carles Pastor a l'hora de recitar els seus poemes.






Enric Sanç presenta de la mà de la FiGA un dels seus últims treballs El plany de les lletres ferides, poemari a càrrec de l’Editorial Germania. El plany és el primer llibre de poemes de Enric Sanç i Ferrandis, amb el qual intenta transmetre al lector "uns papers curulls d'amor, desig carnal, consciència nacional i enigmes interiors." (Hèctor Serra) "assumint la tasca de l’escultor, del feridor de la seua matèria primera, el llenguatge, i a través de l’element bàsic, la paraula, cerca una música, una melodia amb el seu ritme, amb el seu missatge, conformada per una cadena de fonemes, una música que és dins del llenguatge, però sobretot dins d’ell." (Manel Alonso). On també ens farà una bestreta del seu nou poemari que ja està coent-se al forn: Les hores concèntriques. També de l'Editorial Germania i amb pròleg d'Alexandre Navarro. Us esperem!


Aquesta tercera edició de la FiGA, Fira de Gandia Autogestionada: per unes festes populars, gratuïtes, valencianes i de qualitat, és un projecte que naix de les inquietuds que comparteixen un grup de gandianes i gandians per l’activitat cultural de la ciutat i el seu entorn més immediat. I com alternativa a la programació de la Fira i Festes 2013. Entre altres activitats hi haurà tallers de teatre i malabars, taller de danses, albades, castellers, activitats per a xiquetes i xiquets, projeccions de documentals, xarangues, sopar popular i actuacions musicals, com podreu comprovar en el cartell d'enguany.

dilluns, 16 de setembre de 2013

Recital a la Fresca a Montcada (Horta Nord, País Valencià)




El col·lectiu de dones de Montcada organitza un Recital a la fresca on participarem Mercè Claramunt, Josep Micó i jo mateix aquest dissabte 21 de setembre de 2013 a les 19:30 al carrer de l'Arbre s/n de Montcada. Josep i jo aprofitarem per presentar-vos nostres llibres. Us esperem!



Pels ulls tremola la carn

Col·lecció: Mil poetes i un país, 26 - Autor: Josep Micó Conejero - ISBN: 978-84-15660-58-3 - 66 pàgs.

Passejada imaginària per vint-i-nou poemes, que mostra cicatrius i sentiments de les experiències del desig i l’amatòria de la diferència. Aquesta rau en el punt de vista i en l’objecte amatori, i això en defineix la trajectòria. Hom poetitza el recorregut del desig des dels primers indicis torbadors fins a una etapa de desencant i equilibri. La diferència no ha estat escollida i s’amaga en espais i temps de repressió. Tanmateix, cal viure el desig i hom explora els racons de la vida. Hi batega un cor badat o feliç per les ombres o la llum de la condició humana. Els poemes finals recreen la relació eròtica i sentimental del moment de més plenitud i harmonia del jo poètic. Un lligam ferm, però sempre assetjat pels riscos de viure.

Josep Micó Conejero (Antella, la Ribera Alta, 1949). Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Professor de Llengua i Literatura Catalana, a instituts de Secundària, durant vint-i-cinc anys. Escric poesia com un exercici de reflexió i/o expressió del meu interior i dels senyals que m’arriben del món. M’agraden poetes molt diferent com: A. March, Kavafis, J. Vinyoli, Espriu, Estellés, Bukowski, M. Granell, Gil de Biedma i Szymborska. I els gats, els gossos, el silenci de la natura, la música i la conversa. Vaig obtenir el XVè Premi de Poesia «La rosa de paper» 2011 i he col·laborat en la revista La Lloca, d’Antella, i en recitals poètics organitzats per Concilyarte. Continue aprenent als tallers de poesia (en castellà i valencià) de la UPV.



El plany de les lletres ferides
Col·lecció Mil poetes i un país, 12 - Autor: Enric Sanç i Ferrandis - ISBN: 978-84-15660-01-9 - 86 pàgs.


Aquest poemari és un recull dels primers versos del seu autor. Uns poemes novells i tendres que conviden a tastar un llibre que tracta de viatjar amb el lector per diversos indrets físics i onírics. On els mots es gronxen segons l’estat d’ànim d’uns versos que van cercant eixa raó continguda en una mateixa estrofa de dues cares. L’autor tracta de despullar-se cercant el mot just amb un llenguatge acurat, violant rimes i ritmes, i assajant de donar-li forma i color a les paraules.

Enric Sanç (València, 1976). Economista i escriptor. Capbussat en la publicació del seu segon poemari abans publicà “El plany de les lletres ferides”. Ha col·laborat en les antologies: “Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI” en la col·lecció “Mil Poetes i un País”, a l’Editorial Germania, Alzira, 2012, i la de l’homenatge pel 75 aniversari de Jaume Pérez Montaner, organitzat per Ca Revolta. Guanyador de la VIII Edició-2013 dels Premis Teodor Llorente de Poesia de la Pobla de Vallbona amb la primera part de l'obra “Les hores concèntriques”. És soci de la l'AELC, i també soci fundador del CEL de la Pobla (Camp de Túria). Actualment imparteix quinzenalment un Taller d'Escriptura Creativa en la Biblioteca Municipal de la Pobla. També és copartícep de diferents projectes culturals com l'INV3RS 2013 de Carcaixent, i ara mateix està enxampat en diferents idees, ressenyes literàries i col·laboracions en mitjans com l'Infotúria, La Veu del País Valencià, Núvol o el Diari Gran del Sobiranisme. Blog: spillollibredelsdies.blogspot.com

dimecres, 31 de juliol de 2013

Dimarts, 15 d'OCTUBRE de 2013 18:30-20:00

Carl Spitzweg Rata de biblioteca
Tinc el plaer de comunicar-vos que el proper dimarts, 15 d'octubre de 2013 de 18:30 a 20:00 (nostre dia i horari habitual) serà la 1a sessió de la nostra II temporada del TALLER -quinzenal- d'ESCRIPTURA CREATIVA en la Biblioteca Municipal de la Pobla de Vallbona. Ja podeu anar-hi i inscriure-vos en la Biblioteca mateix.

Per una part, evidentment, vos espere a totes i tots i per altra espere que li féu ressò a l'esdeveniment per a què puga vindre tota la gent que vulga. Recordeu que és gratuït i que es fa els dimarts cada quinze dies.

Dir-vos també que estic treballant vostres textos i que espere estiguen enllestits abans de començar novament les classes, on seguirem treballant nostra passió per la literatura: la poesia, els contes, els microrelats, el teatre, la novel·la, etc. Així com totes nostres lectures i inquietuds.

I per a concloure engrescar-vos a seguir nostre blog: (
http://elsnostresescrits2013.blogspot.com.es/) 

Una abraçada!

Enric

dilluns, 15 de juliol de 2013

Nit de tristesa

Joseph Mallord William Turner. Fisherman at sea


NIT DE TRISTESA

Nit de tristesa,  els ulls em ploren sols,
el món m'espenta  just en el darrer tren
Vull emigrar  per tancar la ferida
la vida efímera  de la tardor gris.
Mai no s'esborren  les síl·labes de vidre.

Mudat per mi,  l'abisme existeix més:
mon petit món  de paraules ferides.
Ombra mal feta  d'aquest cor reprimit.
Tot apostat  i no ens hem guanyat res.
No puc fer més:  ma vida poesia.


ENRIC SANÇ. El plany de les lletres ferides.
Ed. Germania, 2012. Pàg. 9.

diumenge, 30 de juny de 2013

dissabte, 22 de juny de 2013

Ressenya "Espentar l'abisme" de Miquel Moiga

RESSENYA PRESENTACIÓ CASAL JAUME I DE GANDIA DEL POEMARI “ESPENTAR L’ABISME” DE MIQUEL MOIGA (PSEUDÒNIM LITERARI DE MIGUEL MONEDERO i GARCIA). EDITORIAL GERMANIA, ALZIRA 2013.



He tingut la comanda de presentar avui un poemari d’un company, Miquel Moiga. Primer que res vull agrair-li haver confiat amb mi i així donar-me la oportunitat de poder presentar-lo, al Casal pel magnífic lloc cedit, i a tot el públic per la seua assistència a l’acte. També agrair la tasca de l'Editorial Germania i del director literari, Manel Alonso, per fer donar a conèixer tantes noves veus poètiques en nostre País. A més, tenint en compte les dificultats econòmiques que comporta la crisi actual.

    Miquel ha sigut company al Taller de Poesia de la UPV que imparteix el poeta Ivan Brull. Miquel és un xic molt jove, nascut l’any 1992 a Gandia. Estudiant d’arquitectura, les seues passions també són la música i la poesia. Client habitual de la nit i la seua soledat és un observador rigorós de tot el que li envolta. Amant de la bona poesia, entre els seus poetes de capçalera podem trobar Martí i Pol, Gabriel Ferrater, Estellés, Espriu, Baudelaire, Rimbaud i Bukowski, entre molts d'altres.



    La primera impressió que em va donar quan el vaig conèixer va ser el d’una persona molt introvertida i reflexiva amb un gran amor vers la llengua i el País. Pense que aquestes característiques es veuen reflexades molt bé en la seua poesia. No obstant, s’ha de tenir en compte la seua jovenesa (21 anys) i que per a ser un primer llibre està bastant bé. És un lletraferit que si segueix llegint i adquirint coneixements promet, en té un llarg recorregut a fer. Per això sé que els seus versos madurats i pensívols espanten de bell esglai malgrat la seua precocitat literària i la seua gosadia. Diuen que un primer llibre, així com els següents, s’han de deixar reposar bé. Que tinguen el seu adequat solatge. Així que també es important tindre en compte açò a l'hora de jutjar uns poemes encara tendres però que en ocasions corprenen.




    A més a més, fa molt poc, ha estat el guanyador del XVIIe PREMI LITERARI ROSA DE PAPER, organitzat per la Florida Universitària i Andana Editorial en la Categoria D de Poesia amb l’obra Apologia d’un instant. Aquest és un títol suggeridor per a uns poemes breus recollits per a merèixer el premi de la Rosa de paper. Motiu avui de doble orgull per a d’ell.

    43 poemes dividits en tres parts conformen el llibre de poemes: 1) Barrar el pas al límit, 2) Jo no confesso i 3) A trenc d’alba. Acompanyats de citacions dels seus poetes de capçalera aquest poemari està en contínua lluita per la seua pau interior i la recerca de la felicitat. És entre el silenci i la paraula, on el poeta escriu els següents versos en les nits de neguits i soledats, com l'udol d’un llop que s’emmiralla en una lluna plena de lletres delicades. Aquest llibre evoca sentiment i reflexió. Ara bé, la creació literària comença quan el lector fa seua la obra i la interpreta segons els seus coneixements, experiències i estat d’ànim. El següent poema és una bona mostra de la seua gosadia literària i de les imatges que conté el poemari. Amb 14 versos on 2 trenquen el ritme usat de 6 síl·labes de la resta, el tercer i el darrer, fent-los de 7*. Així, gosant a trencar-lo, com ho faria un poeta més experimentat:

SIRENA

La llum de l’estel fa

càlida la nit com

l’abraçada amb què ens omplires.*

Fou el foc primitiu

de les teues paraules

que ens impregna de càntics

a les terres de l’Àfrica.

La roca, tot i ésser,

cos d’inerta natura,

no vol defallir mai.

Quan no dol el record,

dol l’enyor o l’absència.

La mar Mediterrània

ens banya l’enyor, sirena*.



    I ara li passe la paraula al company, Miquel, perquè ens explique el procés de la seua creació literària i recite els seus versos. Que eixe és el motiu per el qual estem ací. Per això li desitge al protagonista d’aquesta nova aventura, que just comença; bon vent i bona barca.

ENRIC SANÇ
 A Gandia. Divendres, 21 de juny de 2013

dimarts, 11 de juny de 2013

Entrevista a Infotúria. Dilluns, 3 de juny de 2013



EL NAIXEMENT D'UN POETA
Per José Fornieles



Enric Sanç i Ferrandis va nàixer a la ciutat de València el 1976. Als pocs anys de vida va vindre a viure a la Pobla de Vallbona, on ha residit fins a l'actualitat. Aquest veí edetà va estudiar Econòmiques a la Universitat de València i en l'Université Libre de Bruxel·les a Bèlgica. Però la seua millor virtut no floreix al camp de les ciències, sinó que ho fa de la mà de les lletres. Enric és un dels nous descobriments al món de la poesia. D'aquesta manera, ha estat el guanyador de la VIII Edició-2013 dels PREMIS TEODOR LLORENTE de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia amb l'obra: "LES HORES CONCÈNTRIQUES. Set haikus capitals i onze temes de conversació".

- Com es converteix un economista en un poeta?

De vegades l'atzar i el fat et juguen males passades (Se'n riu). En el meu cas els meus primers versos que són els que donen cabuda al meu primer poemari són ferides que naixen del desamor, de la incomprensió del món, de la crítica social i del silenci personal. Malgrat que hui per hui el que em dóna de menjar és la meua carrera d'Economia i no la poesia, encara que sone poc romàntic, és així.

- Al 2012 vas escriure el poemari "El plany de les lletres ferides", publicat a l'Editorial Germania. Com et poses en contacte amb aquesta editorial per fer el llibre?

L'escriptor i poeta, director literari de l'Editorial Germania Manel Alonso es va ficar en contacte amb mi mitjançant un breu correu-e. Havia naufragat pel meu bloc i va trobar algunes nafres interessants. De seguida em va fer una proposta editorial que em va deixar bocabadat, que vaig acceptar amb orgull i molt de gust. I així de mica en mica em vaig sentint menys Robinson Crusoe en aquesta immensa petita illa deserta que és la vida.

- Per què has escollit aquest títol per al poemari?

El plany és un lament i la imatge de les lletres ferides pense que és molt gràfica. Pense que descriu molt bé el sentit del poemari. Caldrà llegir-lo per donar-me la raó o acabar llevant-me-la.

- Em contes que Manel Alonso coneix el teu blog i aleshores contacta amb tu. Com pot seguir-te qualsevol que vulga saber de la teua obra?

Ara mateix tinc tres blocs actius, en spillollibresdelsdies.blogspot.com es poden trobar els tres. En l'Spill o llibre dels dies penge els darrers poemes. En El plany de les lletres ferides vaig informant de les diverses presentacions que vaig fent pels indrets de nostre País Valencià i pròximament vull fer per tot el territori lingüístic. I el tercer Els nostres escrits consisteix en un bloc comú amb els meus alumnes del Taller d'Escriptura Creativa de la Biblioteca de la Pobla de Vallbona on compartim els nostres textos i la nostra passió comuna per la Literatura.

- Vas col·laborar en l'antologia "Estels de paper. Vint-i-un poemes per al segle XXI". Has participat en cap altra?

Estem pendents del pròleg de Jaume Pérez Montaner. Uns quinze companys aportem quatre poemes cadascú a "Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans". On col·laborem poetes dels tres territoris de nostra llengua comuna; les Illes, el Principat i el País Valencià. Per exemple amb Hèctor Serra ja compartesc doble antologia, gran poeta i amic. També estic pendent d'altres publicacions i estic presentant-me a alguns premis literaris més.

- Actualment eres soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià (AELC-PV). Com accedeixes a aquesta associació i quin sentiment et produeix el fet de pertànyer a aquesta associació?

Vaig contactar amb la seua presidenta Gemma Pasqual mitjançant un sopar pel 75 aniversari del mestre Jaume Pérez Montaner que ha estat uns quants anys el president i amb el qual he tingut la sort i l'honor de ser alumne seu en la Universitat de València.

- Si et pregunte, d'on naix la teua inspiració?

La inspiració del poeta diuen que ve de la Musa, del vi, de l'ànima, de les experiències, de les lectures, de l'amor, del desamor, de la justícia, de les injustícies.... Pense que el poeta ha de ser un compromès amb el temps que viu i la societat i al mateix temps ha de descriure el sentiment amb la major brevetat i atemporalitat que li siga possible per tractar de ser universal. Molts pocs ho aconsegueixen. També hem de ser crítics, fins i tot amb nosaltres mateixos.

- Quin és el teu autor predilecte?

En tinc molts de poetes de capçalera. Per citar-ne alguns de vius i d'actuals valencians o fets ací: Marc Granell, Pérez Montaner, Ivan Brull, Manel Alonso, Francesc Mompó, Hèctor Serra, Josep Micó, Abel Dàvila, Rafa Correcher, Mercè Claramunt, Josepa Monteagut, Xelo Llopis, Miquel Català, Salva Lauder, Antonio Martínez, Alba Fluixà, Pep Alfonso, Bibiana Collado, etc.

- I el millor llibre que has llegit recentment?

"Arqueologia" d'Enric Sòria. Edicions Alfons el Magnànim. Premi de Poesia. València, 2012.

- De quin poema teu estàs més orgullós?

Normalment estic més orgullós dels darrers perquè pense que vaig aprenent i millorant i dels primers me'ls mire amb distància com dient, i això ho escrit jo? Supose que tenien el seu moment. Ara bé sincerament anem millorant o al menys això vull creure. Dels que més m'agraden són encara inèdits.

- Pots recitar-lo?

I és la cobdícia
l'eternitat condemna
del temps pecat.

Un dels haikus capitals del poemari premiat "Les hores concèntriques" del PREMI TEODOR LLORENTE DE POESIA 2013. Moltes gràcies.


Enllaç directe a la pàgina web de l'INFOTÚRIA:

Qui diu què sobre El plany?


JAUME PÉREZ MONTANER


Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938) és poeta i assagista. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i ha estat professor a diverses universitats dels Estats Units d'Amèrica. Actualment, exerceix de professor de Literatura a la Universitat de València. D'entre els seus llibres de poesia destaquen els reculls Màscares (1992), Fronteres (1994) i L'oblit (1996). Com a assagista és un dels màxims especialistes en l'obra de Vicent Andrés Estellés, sobre el qual ha publicat antologies, estudis i edicions crítiques. També s'han de ressenyar els seus estudis sobre Ausiàs March, Joan Brossa i Joan Fuster. Ha traduït autors com Wallace Stevens, Anne Sexton, William Sttaford, Barbara Kingsolver, e. e. cummings, Edgar Allan Poe o Edoardo Sanguinetti. Així mateix, ha col·laborat amb articles i estudis en nombroses publicacions tant catalanes com estrangeres: Lletres de canvi, Cairell, Daina (de la qual va ser director, així com de les revistes Occitan/Catalan Studies i Encontres), El Temps, Catalan Review, Revista de Occidente, Cuadernos Americanos o The Paris Review, entre d'altres. 

Des del 1999 fins a la primavera del 2007 ha sigut president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i des del 2013 n'és soci d'honor.


IVAN BRULL



Ivan Brull i Pons (València, 1978) és un poeta valencià. Resident a Silla, la seva bibliografia es va encetar al 2010, amb la publicació de Cantaments, premi Ciutat de Sagunt de Poesia. Al 2012 publica la seua segona obra, Guia de perduts en la Editorial Germania.


El mateix autor, ENRIC SANÇ



Enric Sanç (València, 1976). Economista i escriptor. Ha publicat un poemari “El plany de les lletres ferides” i ha col·laborat en una antologia “Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI” en la col·lecció “Mil Poetes i un País”, tots dos a l’Editorial Germania, Alzira, 2012. Guanyador de la VIII EDICIÓ-2013 dels PREMIS TEODOR LLORENTE de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia amb l'obra: "LES HORES CONCÈNTRIQUES. Set haikus capitals i onze temes de conversació." Soci de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), també és soci fundador del CEL, Centre d’Estudis Locals de la Pobla (Camp de Túria), una entitat cultural. Actualment ha impartit quinzenalment un Taller d'Escriptura Creativa en la Biblioteca Municipal de la Pobla. També és copartícep de diferents projectes culturals com l'INV3RS 2013 de Carcaixent, i ara mateix està enxampat en diferents idees i nous reptes personals.



Per a ell la poesia, com la vida, és un continu aprenentatge, per això segueix llegint i escrivint.

Endavant argonautes!

Si m'acarones amb el ratolí i
em fas clic, ai, em faig gran... ;)

dilluns, 10 de juny de 2013

Poema explícit


"La carn vol carn."
AUSIÀS MARCH

Escoltant música podem sentir bellor
així prenem junts el darrer glop de vi
estant prop de tu, on el món és tan savi
deixem volar la imaginació d'or.

Tanca la llum sent el deler abrasador
sent com nostre guerrer soterra el seu glavi
i esdevé boig en mossegar el teu llavi
i percep la immensitat de la mar, blavor.

Embriagar-se de tu, junt seurem arrupits,
noia de vidre: agafa'm fort de la mà
i t'acarone amb tendresa el cabells teixits.

Ebri de tu, tendre, et bese els pits,
abraça'm fort; necessite de tu, ja;
àvids d'afectes fem l'amor, com uns bandits.

Enric Sanç



Aquest poema musicat pel rapsode Jesús Mondria i la guitarra del David Vidal, riberencs en l'INV3RS 2013 de Carcaixent, el POEMA EXPLÍCIT de la pàgina 31 del poemari "EL PLANY DE LES LLETRES FERIDES". Ed. Germania, Alzira 2012. Una bossa nova que va sonar així de bé el dissabte, 8 de juny de 2013 a Carcaixent. És un sonet que em va inspirar Pau Alabajos escoltant la seua Cançó explícita que musicà al seu temps al gran poeta Pere Quart, quan em vaig dir a mi mateix, i per què no un poema explícit? I ací és ara, fet de nou cantament. Ja es sap l'origen van ser una mateixa cosa música i poesia, poesia i música...

dissabte, 1 de juny de 2013

RESSENYA PRESENTACIÓ EN LA LLIBRERIA AMBRA A GANDIA 31 DE MAIG DE 2013



El joc, deliciós, finalment va ser de quatre. La suecana Rosa Roig i el valencià Enric Sanç van presentar els seus poemaris “Joc de dos” i “El plany de les lletres ferides" en Ambra Llibres a la ciutat, capital administrativa, cultural i econòmica de la comarca de la Safor del País Valencià, Gandia.

Batiste Malonda va ser l'encarregat de presentar a Rosa. Primerament va llegir un escrit de Pilar Gregori que no va poder assistir. Va fer una interessant ressenya de la seua lectura sobre el poemari “Joc de dos” i de les seues impressions i afinitats amb l'autora de Sueca. Seguidament Rosa va agafar la paraula i ens va adreçar cap als temps de nostre benvolgut Joan Fuster i veí del seu poble, per la seua importància per a la recuperació del Premis Literaris Poètics a la ciutat de Gandia. Va recordar a Estellés i a Espriu per la celebració, d'ambdós, del seu any i ens va fer cinc cèntims de la seua obra i neguits passats, presents i futurs.

Ricard Moncho va dir unes afables paraules i va introduir Enric Sanç amb la seua biografia, com es van conèixer i com va arribar el llibre d'El plany a les seues mans. Tot seguit, així, Enric va començar agraint al seu amic Ricard el fet de presentar-lo, a Maria Bravo de la Llibreria Ambra l'oportunitat i la gentilesa de poder presentar el seu poemari en un lloc tan important i de solera per als llibres a la capital de la Safor, a Rosa i a Batiste per l'acompanyament i per suposat a tots els assistents, amics i companys.

Enric novament com en altres presentacions va tractar d'explicar breument la important tasca del director literari i escriptor, Manel Alonso, així com de l'Editorial Germania per a poder fer visibles les noves veus poètiques al País Valencià i la importància de les noves tecnologies i més concretament les xarxes socials com a darrer refugi de la poesia -segons el seu parer- (fet que també va recalcar Rosa Roig.)



L'autor valencià, actualment resident entre les comarques de la Ribera Alta (Carcaixent) i el Camp del Túria (la Pobla de Vallbona), recordà la seua arribada a Gandia per raons laborals un 14 d'abril del 2008, l'amable acollida de la seua gent, la bellesa de la ciutat històrica, el privilegi de ser-hi entre el mar i el Circ de la Safor i el seu procés de creació fins aconseguir publicar un primer poemari, gestat allà mateix. Ens parlà del seu llibre, la seua estructura i el per què del seu títol. També de l'Antologia d'Estels de Paper, dels seus projectes passats, presents i futurs, així com que va convidar a tots els assistents a participar de l'esdeveniment poètic a la ciutat de Carcaixent, l'INV3RS, el proper dissabte 8 de juny. On entre altres es farà un cercaversos amb els companys de somnis: Josep Antoni Fluixà, Salva Lauder, Xelo Llopis, Manel Alonso, Pep Alfonso, Miquel Català, Antonio Martínez i la mateixa Rosa Roig.

Entre els nous projectes que porta a terme, una novel·la, un recull de rondalles del Camp del Túria, nous poemes i properes noves publicacions previstes: entre altres amb pròleg del seu admirat mestre i poeta de capçalera, Jaume Pérez Montaner (amb el qual recentment els poetes valencians i de la resta del territori lingüístic li han rendit un merescut homenatge pel seu 75 aniversari a CA REVOLTA): “Màtria. Noves Veus Poètiques dels Països Catalans”. Amb quatre poemes inèdits cadascú de quinze companys (entre ells Hèctor Serra, Mercè Claramunt, Josep Micó, Abel Dàvila, Josepa Montagut Mariner, Laura G. Andreu, etc.) de les Illes, el Principat i el País Valencià. Per a remarcar dient el que sempre pensa i sent: que segueix llegint, escrivint, aprenent i madurant com a persona i com a escriptor en aquests difícils moments que ens pertoca viure. Sense oblidar el seu silenci personal, la més que necessària revolta de la cultura, l'important crit  i la reivindicació social.




Sanç conclogué amb un xicotet però emotiu homenatge a la recent desapareguda amiga de Beniopa, Beatriz García Martinez a la qual li va dedicar unes paraules i uns poemes. Un escrit entre els dos no fa molt més d'un any i altre premiat al recent Premi TEODOR LLORENTE de POESIA 2013. També llegí un bonic poema de Rosa Roig, un parell de poemes d'El plany de les lletres ferides i acabà amb “Tinells eterns” de la mostra poètica “Estels de Paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI.”



*A partir del minut 15 i 20 segons comença quan m'entrevisten a Ràdio Gandia Cadena Ser i seguidament a Rosa Roig, amb motiu de la presentació, en el següent enllaç:
http://www.radiogandia.net/images/stories/audio/alacarta/HxHmagazine2_Vie.mp3

dimarts, 30 d’abril de 2013

Ressenya lliurament PREMI POESIA VIII Edició-2013 PREMIS TEODOR LLORENTE + Cinc cèntims de l'obra premiada






Enric Sanç va estar finalment el guanyador de la VIII EDICIÓ-2013 dels PREMIS TEODOR LLORENTE de la Pobla de Vallbona en la modalitat de POESIA per a adults, amb l'obra en valencià de 200 versos: "LES HORES CONCÈNTRIQUES. -Set haikus capitals i onze temes de conversació." El jurat ha estat format per persones relacionades amb el món de la literatura i l'ensenyament: Marisa Alcañiz, cap del Departament de Valencià de l'institut IES La Vereda, Laura Rubio, llicenciada en Filologia Catalana i Tècnic lingüístic de l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona, Carme Barona, mestra i Directora del col·legi Lluís Vives, i presidit per la regidora de Cultura, Mª Carme Raimundo.



El sopar i lliurament del premis va ser aquest divendres, 26 d’abril de 2013 en el Centre Social al carrer la Senyera, 31 de la Pobla de Vallbona. Allà va rebre un Diploma acreditatiu de mans de l’alcaldesa, Mª Carme Contelles i la regidora de Cultura, després del sopar i ha agraït el Premi. La banda local Jazzbona Big Band amenitzà fantàsticament la vetllada.



Sanç va agrair a la Biblioteca i a l’Ajuntament la creació i manteniment d’aquest Premi de nostre important poeta, així com la possibilitat de presentar-se a ell. El va dedicar a la resta de companys i participants, als assistents a l’acte, amics i família presents. Una dedicació molt especial al seu pare, la seua germana, mare i parella, per estar sempre al seu costat.


El poemari està estructurat en tres parts, conformant un total de dinou poemes:

-Set haikus capitals: Lúxuria, Gola, Avarícia, Ira, Enveja, Supèrbia i Peresa.

-Onze temes de conversació: La vida, La felicitat, L’amor, L’amistat, L’atzar, El fat, La bellesa, Els somnis, La nit, La vellesa i La mort.

-Les hores concèntriques.




En aquest nou poemari, Sanç juga amb la forma i el color de les paraules; la mètrica i la versificació. Enceta el llibre tres cites de Teodor Llorente, Ausiàs March i Marc Granell, respectivament. En la primera part fotografia els set pecats capitals, transgressors de la norma moral religiosa provocant la culpa en forma de haiku, poema breu de tradició japonesa. Com per exemple aquesta mostra:

Luxúria

Desig obsessiu
a frec d’un mirallet
de pell de sal.

Seguidament, onze poemes conformen els temes de conversació acompanyades de onze respectives cites d’alguns dels seus escriptors de capçalera, com si mantingués un diàleg amb ells sobre cada tema a tractar: Joanot Martorell, Omar Khayyam, Jaume Gassull, Charles Baudelaire, Mossén Fenollar, Erich Fromm, Francesc Mompó, Rafael Correcher, Joan Margarit, Gabriel Ferrater i Cesare Pavese. Com a exemple d’un d’aquests poemes el que va llegir en el lliurament del Premis:

“No estic trist quan escric,
sinó que ric, i l’envellir
no m’ha donat encara el trauma
que pel que es veu, a tots ens guarda.”
GABRIEL FERRATER

La vellesa

El pas del temps
ens envelleix
quan a la casa
arribes i
ja no ningú
t’espera, i el cos
perd el seu encant.
Potser o no,
si fa no fa,
mirem l’spill
i no ens agrada
ço que veiem.
Malgrat això
jo mai no em quede
l’alternativa...

I és que l’arruga
és vella i bella.


I per a finalitzar el poemari, el poema que el tanca, Les hores concèntriques, que comença amb dos cites, una de Joan Alcover i altra de Marc Granell. És tracta d’un poema mitològic on apareixen les deïtats Marduk, déu de Babilònia i Tiamat, una deessa i monstre primitiu que pertany a la mitologia babilònica i que pren un paper destacable en el poema èpic Enûma Elish. Tiamat, seria el principi femení del mar, representació de les potencies del caos. Altre, Eros, déu de l’amor però també de la luxúria, el desig i la fertilitat i Tetis, deessa del mar, és la més jove de les titànides i mare de tots els déus fluvials que amb els seus sis germans formen el grup dels Titans i junt al seu germà l’Oceà van tenir les nimfes del mar i tots els rius del món, així com totes les fonts i els llacs. Tetis va ser qui va convertir per càstig a Cal·listo i el seu fill Arcas en l’Óssa Major i la Menor, i des d’aquell moment donen voltes i serveixen com a punt d’orientació. I la última deïtat i no per això menys important, Febo, nom usat en la mitologia clàssica per a referir-se a Apol·lo, déu de la bellesa masculina, de la música i de la poesia, així com de la medicina en la mitologia grega i déu del Sol en la mitologia romana.


Enric Sanç (València, 1976). Llicenciat en Economia per la UV. Ha publicat un poemari “El plany de les lletres ferides” i ha col·laborat en una antologia “Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI” en la col·lecció “Mil Poetes i un País”, tots dos a l’Editorial Germania, Alzira, 2012. Guanyador de la VIII EDICIÓ-2013 dels PREMIS TEODOR LLORENTE de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia amb l'obra: "LES HORES CONCÈNTRIQUES. Set haikus capitals i onze temes de conversació." Economista i escriptor, també és soci fundador del CEL, Centre d’Estudis Locals de la Pobla (Camp del Túria), una entitat cultural. Actualment exerceix d'Economista en una botiga de Belles Arts a Xàtiva i imparteix quinzenalment un Taller d'Escriptura Creativa en la Biblioteca Municipal de la Pobla. Per a ell la poesia, com la vida, és un continu aprenentatge, per això segueix llegint i escrivint.

Lliurament Premi en La Pobla Televisió:
(Poesia al minut 1:42)



dilluns, 22 d’abril de 2013

Presentació El plany a Benidorm, 22 d'abril de 2013


La presentació d’avui de Benidorm ha estat per mi, fins al moment, una de les millors per molts motius. La acollida de Júlia i Teresa del Departament de valencià de l’EOI i dels seus alumnes ha estat força bé i emocionant. La gent ha estat participativa, han preguntat i han estat receptius als batecs de les paraules. Quasi una hora i mitja de rellotge ha passat fluida i ràpida. Una de les meues millors experiències, sense dubte. A més a més cal afegir el cap de setmana, passant de celebrar el divendres el meu aniversari al Penyal d’Ifac a Calp, el passeig per la bella Benissa, i la visita amb l’Alícia a nostres amics, Josep, Pepet i Marisabel. Una presentació i un cap de setmana inoblidable per a entrar en les 37 primaveres, i endavant. Tan sols em queda dir una paraula màgica: GRÀCIES.

dimarts, 16 d’abril de 2013

Ressenya de Mercè Climent sobre El plany a Alcoi, 12-04-2013




Sobre el llibre El plany de les lletres ferides

43 poemes conformen El plany de les lletres ferides, un llibre que abraça diferents temes amb ritmes, formes i tons molt variats, amb una clara estructura de díptic on la primera de les parts abraça els poemes amorosos, molts d’ells amb un clar destinatari, la persona amada, a la qual es dirigeix amb una propera 2a persona; i una segona part, on trobem els poemes més crítics i compromesos.
Podem apreciar ja des dels primers poemes la influència de la mètrica clàssica amb l’endecasíl·lab ausiasmarquià, també sonets, quartets, quintets, versos amb rimes capricioses i versos amb rima lliure, la majoria. El mateix autor ja ho diu a una entrevista que li feren: s’ha d’aprendre a versar mètricament si volem fer un vers lliure amb un mínim de qualitat i dignitat.
Els temes que hi predominen són l’amor en totes les seves vessants, de fet el mateix poeta arriba a escriure la paraula amor precedida pel prefix entre parèntesi (des); el fet d’escriure; la mort; els records; l’esperança; la crítica social; la crida a la lluita; la recerca de la llibertat... Tots ells amb el nexe comú la ferida, la nafra, l’escletxa, el descosit, la cicatriu. Però malgrat tantes i tantes ferides, el poemes ploren però no sagnen, perquè a dintre dels versos batega una esperança, un optimisme vital, unes ganes immenses de llegir, escriure, aprendre, estimar... viure. En diversos moments el poeta ens parlarà de caminar, córrer, com a sinònims d’avançar, créixer, viure. Així per exemple llegim caminar i escriure, / escriure i caminar o tant hem escrit, / i ens queda tant per llegir, / entendre i caminar del poema Dos mil dotze; o córrer i llegir, / tan necessari / com l’aire per respirar del poema Vides ferides.
Són aquests uns poemes que naixen de la realitat que abraça el poeta: des d’allò que sent, el seu paisatge interior; fins allò que observa, el paisatge exterior; i encara més, allò que se li escapa a la mirada, per inimaginable, insuportable o injust, que més que envoltar-lo, l’estreny amb força. Una barreja entre el silenci del jo poètic i el crit social i necessari. Poemes escrits amb tota la paleta de tons, des de la tendresa més exquisida que observem en poemes com A un clic d’escletxa o Ésser d’aigua, fins al to més corrosiu i crític que veiem al poema Voltors abatussats de la usura verdugada. Són evidents les referències a Estellés i Ausiàs March, per exemple, en el poema Ideals i temps ferits, un poema que conté, potser, el leitmotiv de tot el llibre: lletres ferides de tendresa, esperança, pau i amor, dirà el poeta; perquè malgrat les ferides del dia a dia, les reals (crisi de valors, retallades socials, temps obscurs...), al poeta li resten els versos plorats, suats, soferts, sagnats, però també la tendresa, l’esperança, la pau i l’amor, o almenys el desig de tenir-los, així com les ganes d’aprendre, avançar, lluitar.
Enric Sanç té la capacitat de dominar les rimes i els ritmes, per la qual cosa es pot permetre la llicència de transgredir-los, i per tant ferir-los. Però no solament això, sap jugar amb les paraules, els ha ensenyat a ballar, a fer tombarelles, a parlar i a cridar, a emmudir si cal. I les lletres, en aquest sentit, no es planyen, que riuen, i de quina manera! una riallada ben sonora. Trobem en el llibre de Sanç un llenguatge acuradíssim abillat amb elegància d’aparents paradoxes (una cosa / tenim clara els dos: / que som tres); d’oxímorons, en moltes ocasions en forma de quiasme (morir com un nadó! / nàixer com un difunt; o estimar, com un enemic! / Odiar, com una mare!); de jocs de contraris (no haver-te conegut / mai, / per no haver d’estimar-te / ...sempre); de mots inventats, com ara el substantiu espaitems; d’encabalgaments (el poema Tancant el cercle en va ple)... I tot per trenar la realitat i el record amb els somnis, les quimeres i els impossibles., a la recerca des de qualsevol espaitemps dels tresors més preats: la cultura i la llibertat. Amb llum sobre la foscor i esperança pel futur, malgrat els planys i les ferides.

MERCÈ CLIMENT i PAIÀ
Centre Ovidi Montllor d'Alcoi, divendres, 12 d'abril de 2013

dijous, 4 d’abril de 2013

12 d'abril a Alcoi





Divendres 12 d'abril de 2013 al Centre Ovidi Montllor d'Alcoi. Els amics i poetes Hèctor SerraAlexandre Ros i jo mateix, tindrem el gust de repartir versos enfilats amb TrèmoloEl plany de les lletres ferides i Rerefons amb una presentadora de luxe, Mercè Climent. Allà serem esperant-te!

diumenge, 27 de gener de 2013

Amb Carles Dénia al Teatre La Unió de Llíria


Amb el plaer de conversar uns minuts amb el gran Carles Dénia, cantaor de cant d'estil, guitarrista, compositor i arranjador valencià. Després d'una actuació on hem pogut gaudir de cançons dels seus dos darrers discs com "Tan alta com va la lluna" i els poemes àrabs traduïts per Josep Piera del darrer CD: "El paradís de les paraules".  Espectacular. I emocionat de veure "El plany de les lletres ferides", entre les seues mans per llegir-lo de tornada a casa.

dilluns, 21 de gener de 2013

Amb Marc Granell, recitat per Vicent Camps al Chez Lyon



L'aplaudiment de Marc Granell, que li agraden els teus poemes i que et diga que vol aconseguir el teu poemari, no té preu. És l'alçada de la senzillesa i la humiltat del geni, d'aquells que són vertaderament grans, com a poeta, filòsof, visionari i sobretot com a persona. Una 'soirée' fantàstica junt a Alícia Castelló, Vicent Camps, Joana Navarro, la companya Anna Pérez i la resta d'assistents.

Chez Lyon, Carrer d'en Llop, A València 20 de gener de 2013.

diumenge, 20 de gener de 2013

Manel Alonso presenta El plany a Llíria



"Enric Sanç, quan es posa a escriure, assumix la tasca de l’escultor, del feridor de la seua matèria primera, el llenguatge, i a través de l’element bàsic, la paraula, cerca una música, una melodia amb el seu ritme, amb el seu missatge, conformada per una cadena de fonemes, una música que és dins del llenguatge, però sobretot dins d’ell."

MANEL ALONSO

L'article complet al seu blog:
(Fer clic en l'enllaç per llegir-lo).