Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dimecres, 29 de febrer del 2012

Enlluernem el vers infructuós


Què dir,
quan està tot dit?

Què fer,

quan no hi ha res a fer?

Començar un nou dia,

obrir els ulls a nous afers.

Escriure i llegir,

perquè no tot està escrit.

Quatre versos decasíl·labs, refer:

fugir d’aquí; nedar a contracorrent
(des)estimar-te; córrer més que el vent
ser feliç: fugir de l’arbre infructífer.

E.S.

dimarts, 28 de febrer del 2012

Silenci





 Voldria desaparèixer,
treure'm aquest pes del cor,
no haver-te conegut
mai,
per no tindre que estimar-te
... sempre.
E.S.



dilluns, 27 de febrer del 2012

No deixo de mirar-te



No deixo de mirar-te,
sé que el camí és llarg
i et miro bé.

Qui diu que marxaràs al matí?
Qui diu que açò sigui un joc estúpid?
Qui diu que la teva vida no val res?

Ara llegeix-me tu:
la teva vida val,
la teva vida és la meva.

I al cloure el dia, la nit
ser junts
si tu vols, mai, no serà tard.

Podria mirar-te fins, caure
rendit als teus peus, a l'alba
i tornar a començar.

Esperaré,
sé que el camí és llarg, però
mai, no serà tard, si tu vols.

Mira'm als ulls:
sent la tempesta dels versos
que vindran.

Deixa volar
el teu cor, i obri
el portal dels teu esguard.

Tot és fosc,
pensa amb tu, i
pensa amb mi.

Sent la força del mar, al
migjorn, i a la font d'aigua
dolça: florirà la passió.

E.S.


dissabte, 25 de febrer del 2012

Musa dels Vents


Sóc com un ocell
en gàbia tancada
d'oblidada clau.

Volaria
tan lluny!

Ressorgir  de les cendres
com au fènix
per tornar a d’elles, viu.

Ser un mateix
i no penedir-se de res:
tastar el verí de serp
pel camí del desert.

Ésser ànima nòmada,
sens rumb ni vent:
fer-te amada,
de la meua ment.

Aixeco les ales;
i mon cor viatjar
als peus de ta cambra:
on faig el meu cant:

Musa dels Vents
èbria de lluna
i cor de drap.

[Oïdes sordes]

Records d’esperança,
ballen les fades
l’alegre sofrença
a la llum de les tenebres.

E.S.

Plou per tu



Moi, je veux que tu m’aimes;
toi, tu ne veux pas soufrir.

Tanca els ulls
dóna’m la mà...

...sentiràs mon cor
bategar:

sentir la pluja
en la teua pell,

obrir la porta
a ton esguard bell.


Guanyar-li al dolor:
una mar d’il·lusions

de síl·labes trencades
al resguard de passions:

plou

p
l
o
u

el cel està blau i

[sol]


Trenquí la rima
sense consultar-te,

oblidí dues llàgrimes
caure pel teu rostre,

i en la pell,
s’encén l’ànima.

I oblidí restar ma vida
a la teua:

les ànsies d’amar
-no caben en deu mil monstres-.


I no tingues por:

jo mataré

versos

per

t
u

E.S.


dijous, 23 de febrer del 2012

Vers descosit


Obrir els ulls
a la nit.

Reviscolar,
sentir-se viu.

[Perdre’s
en temps i espai]

Acomiadar
cor obert,

-i percebre
amb els sentits-

tancar-se
a poc a poc
com petita petxina
lluny la dolça mar.

Sentir,
haver oblidat alguna cosa:
recompondre el vers.

Els dies que vaig traficar
amb lletres
i segrestar la paraula;
fent la meua.

Devenir boig,
caminar
lluny de mi.

Gaudir,
del somriure
d’un nen.

Soterrar l’espasa
de foc del guerrer.

E.S.


dimecres, 22 de febrer del 2012

Ombres nues


Sortir,
desafiar lo temps.

Ombres nues de nits cosides.

Sentir; haver oblidat
lo cap i lo cor,
al seu costat.

Patir,
jugar a l’espaitemps.

Ombres cosides de nits nues.

Oblidar: haver de sentir
crits del meu cor,
cercant el sol.

Perdut en la mar
[tèrbol]
de boira matinal;
s’aprèn la mort.

Sota les valises buides,
un tren que s’allunya:

una catifa d’innociència.
 
E.S.

dissabte, 18 de febrer del 2012

En la simplicitat de la immensitat, la magnitud del desert...



Mira’m als ulls: la dura nit, feblesa
escolto trist tota la pluja aquesta
des d’un crit d’orfes de buida infantesa.
Junts estaríem; gens no importa la resta,
del vidre besa’m amb somnis de tendresa.

Per manca d’aire; retenir el meu sospir
d’un raig de lluna, canviar el teu parer.
Absort espero per ton cor sí existir,
no serè jo qui et vagi a besar primer:
floreta seva, a qui li agrada sofrir?

E.S.

divendres, 17 de febrer del 2012

Soledat


Benvolgut món d’abraçada soledat
ser al jardí, negra ombra de mi mateix.
Contenir el somni com al boscatge atrapat,
no hi sé com; amb mi seràs tanmateix,
trist i decebut d’un llarg camí sense asfalt.

Et faré reina d’estrelles d’hiverns secrets
faria pànic; llençar-me sense tu,
no et veig sortida per als atzucacs estrets.
Sempre t’escolto, pinto un somriure amb tu.
Vides per llegir: just per als darrers destrets.


E.S.

dijous, 16 de febrer del 2012

Nàufrags de mar


Nàufrags de mar a l’enyor em ve el plor
com flor de card sentiment endins nat
crit calorós, esperança sens por.
La nit és jorn,  mon desig al verd prat,
calfreds al foc: prear la teva flor.

Lluita pel món , fina bruna del nord;
llevat el vel, mostra’ns ton bell esguard.
Infinit goig d’inaccessible port
capritx encès de màgic fallit dard
tocant a cors: un d’ambdós serà mort.


E.S.

dilluns, 13 de febrer del 2012

Ésser d'aigua

Tornaré a les tenebres d'on vinc
dins del meu cos de llauna
malgrat que tots els rius
flueixen cap a tu.

Escoltar-te
veure't
sentir-te.

Com ésser sota d'aigua
[flotant]
sense tocar fons:
brindar-te lo meu cor...

...en safata de vidre
sentir calfreds, lliure.

Com líquid fluid enhidre,
ser junts

i

r
i
u
r
e
E.S.

dimarts, 7 de febrer del 2012

"A un clic d'escletxa"


Passió mel: desbordada a tu lliure,
tèrbol somni de solatge reposat
per fi rendit, més als teus peus viure
blanca cendra del desert habitat
a més per tu; pel teu dolç somriure.

Jo també en tinc, d'una gris estrella.
Malgrat fidel [si parlo penso amb tu]
més m'encisa teva pell canyella.
Perquè amor: la passió ets tu,
més si deixo de pensar amb ella.

E.S.


Et diria tantes coses


La vida són tres baixades,
dos corbes tancades
i, una bona pujada...

GUILLAMINO
 
Bon dia princesa, del nord
desig d'ulls pleitant
anhel del meu ferit cor
esquinç d'ànima errant.

Trobo a faltar
el cel enboirat
no em puc concentrar,
i mai s'havem besat.

Sent enamorat
no puc deixar d'escriure
la gana marxà,
somiant pel teu riure.

La meua ment sent reviscolar
lo cor, fent tremolar lo cos
[sota pena de mort]
sentir el que avui és amar
per acabar morint d'amor.

Et diria tantes coses:
no sé si dec /i t'ho dic tot.

[Trencant el ritme i les normes]

Papallones voletegen
per l'estómac.

E.S.