Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dissabte, 18 de febrer de 2012

En la simplicitat de la immensitat, la magnitud del desert...



Mira’m als ulls: la dura nit, feblesa
escolto trist tota la pluja aquesta
des d’un crit d’orfes de buida infantesa.
Junts estaríem; gens no importa la resta,
del vidre besa’m amb somnis de tendresa.

Per manca d’aire; retenir el meu sospir
d’un raig de lluna, canviar el teu parer.
Absort espero per ton cor sí existir,
no serè jo qui et vagi a besar primer:
floreta seva, a qui li agrada sofrir?

E.S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada