Mira’m als ulls: la dura nit, feblesa
escolto trist tota la pluja aquesta
des d’un crit d’orfes de buida infantesa.
Junts estaríem; gens no importa la resta,
del vidre besa’m amb somnis de tendresa.
Per manca d’aire; retenir el meu sospir
d’un raig de lluna, canviar el teu parer.
Absort espero per ton cor sí existir,
no serè jo qui et vagi a besar primer:
floreta seva, a qui li agrada sofrir?
escolto trist tota la pluja aquesta
des d’un crit d’orfes de buida infantesa.
Junts estaríem; gens no importa la resta,
del vidre besa’m amb somnis de tendresa.
Per manca d’aire; retenir el meu sospir
d’un raig de lluna, canviar el teu parer.
Absort espero per ton cor sí existir,
no serè jo qui et vagi a besar primer:
floreta seva, a qui li agrada sofrir?
E.S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada