Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dijous, 23 de febrer de 2012

Vers descosit


Obrir els ulls
a la nit.

Reviscolar,
sentir-se viu.

[Perdre’s
en temps i espai]

Acomiadar
cor obert,

-i percebre
amb els sentits-

tancar-se
a poc a poc
com petita petxina
lluny la dolça mar.

Sentir,
haver oblidat alguna cosa:
recompondre el vers.

Els dies que vaig traficar
amb lletres
i segrestar la paraula;
fent la meua.

Devenir boig,
caminar
lluny de mi.

Gaudir,
del somriure
d’un nen.

Soterrar l’espasa
de foc del guerrer.

E.S.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada