Tornaré a les tenebres d'on vinc
dins del meu cos de llauna
malgrat que tots els rius
flueixen cap a tu.
dins del meu cos de llauna
malgrat que tots els rius
flueixen cap a tu.
Escoltar-te
veure't
sentir-te.
Com ésser sota d'aigua
[flotant]
sense tocar fons:
brindar-te lo meu cor...
...en safata de vidre
sentir calfreds, lliure.
Com líquid fluid enhidre,
ser junts
i
r
i
u
r
e
veure't
sentir-te.
Com ésser sota d'aigua
[flotant]
sense tocar fons:
brindar-te lo meu cor...
...en safata de vidre
sentir calfreds, lliure.
Com líquid fluid enhidre,
ser junts
i
r
i
u
r
e
E.S.
Copió
ResponEliminaClar que sí, Carles. Take it away, free! :)
EliminaHola Enric! no sabia que tenies un blog, d'ara endavant em faré seguidro i m'hi passaré a llegir-te
ResponEliminaP.S.: per cert som del mateix poble!
Ei crac! Jo també m'he fet seguidor teu (descans del guerrer). Una forta abraçada! [El millor extrem esquerre del poble, no? i company d'estudis...]
ResponEliminaAquest poema m'ha agradat molt... pense que tots, d'alguna manera, ens podem sentir identificats.
ResponEliminaPD: No veig com fer-me seguidora (el requadre) però intentaré entrar a fer-li un cop d'ull quan tinga una miqueta de temps per la blogsfera!
Continua aixina!
;)
Moltes gràcies Anna pel teu comentari. Si et vols fer seguidora (un honor i un orgull) podràs trobar com fer-ho baix del tot. Una abraçada!
Elimina