Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dilluns, 13 de febrer del 2012

Ésser d'aigua

Tornaré a les tenebres d'on vinc
dins del meu cos de llauna
malgrat que tots els rius
flueixen cap a tu.

Escoltar-te
veure't
sentir-te.

Com ésser sota d'aigua
[flotant]
sense tocar fons:
brindar-te lo meu cor...

...en safata de vidre
sentir calfreds, lliure.

Com líquid fluid enhidre,
ser junts

i

r
i
u
r
e
E.S.

6 comentaris:

  1. Hola Enric! no sabia que tenies un blog, d'ara endavant em faré seguidro i m'hi passaré a llegir-te
    P.S.: per cert som del mateix poble!

    ResponElimina
  2. Ei crac! Jo també m'he fet seguidor teu (descans del guerrer). Una forta abraçada! [El millor extrem esquerre del poble, no? i company d'estudis...]

    ResponElimina
  3. Aquest poema m'ha agradat molt... pense que tots, d'alguna manera, ens podem sentir identificats.

    PD: No veig com fer-me seguidora (el requadre) però intentaré entrar a fer-li un cop d'ull quan tinga una miqueta de temps per la blogsfera!

    Continua aixina!
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Anna pel teu comentari. Si et vols fer seguidora (un honor i un orgull) podràs trobar com fer-ho baix del tot. Una abraçada!

      Elimina