Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dissabte, 25 de febrer del 2012

Plou per tu



Moi, je veux que tu m’aimes;
toi, tu ne veux pas soufrir.

Tanca els ulls
dóna’m la mà...

...sentiràs mon cor
bategar:

sentir la pluja
en la teua pell,

obrir la porta
a ton esguard bell.


Guanyar-li al dolor:
una mar d’il·lusions

de síl·labes trencades
al resguard de passions:

plou

p
l
o
u

el cel està blau i

[sol]


Trenquí la rima
sense consultar-te,

oblidí dues llàgrimes
caure pel teu rostre,

i en la pell,
s’encén l’ànima.

I oblidí restar ma vida
a la teua:

les ànsies d’amar
-no caben en deu mil monstres-.


I no tingues por:

jo mataré

versos

per

t
u

E.S.


Publicat per Enric Sanç a 12:41

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)