No deixo de mirar-te,
sé que el camí és llarg
i et miro bé.
Qui diu que marxaràs al matí?
Qui diu que açò sigui un joc estúpid?
Qui diu que la teva vida no val res?
Ara llegeix-me tu:
la teva vida val,
la teva vida és la meva.
I al cloure el dia, la nit
ser junts
si tu vols, mai, no serà tard.
Podria mirar-te fins, caure
rendit als teus peus, a l'alba
i tornar a començar.
Esperaré,
sé que el camí és llarg, però
mai, no serà tard, si tu vols.
Mira'm als ulls:
sent la tempesta dels versos
que vindran.
Deixa volar
el teu cor, i obri
el portal dels teu esguard.
Tot és fosc,
pensa amb tu, i
pensa amb mi.
Sent la força del mar, al
migjorn, i a la font d'aigua
dolça: florirà la passió.
Sent la força del mar, al
migjorn, i a la font d'aigua
dolça: florirà la passió.
E.S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada