Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dilluns, 27 de febrer de 2012

No deixo de mirar-te



No deixo de mirar-te,
sé que el camí és llarg
i et miro bé.

Qui diu que marxaràs al matí?
Qui diu que açò sigui un joc estúpid?
Qui diu que la teva vida no val res?

Ara llegeix-me tu:
la teva vida val,
la teva vida és la meva.

I al cloure el dia, la nit
ser junts
si tu vols, mai, no serà tard.

Podria mirar-te fins, caure
rendit als teus peus, a l'alba
i tornar a començar.

Esperaré,
sé que el camí és llarg, però
mai, no serà tard, si tu vols.

Mira'm als ulls:
sent la tempesta dels versos
que vindran.

Deixa volar
el teu cor, i obri
el portal dels teu esguard.

Tot és fosc,
pensa amb tu, i
pensa amb mi.

Sent la força del mar, al
migjorn, i a la font d'aigua
dolça: florirà la passió.

E.S.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada