Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dilluns, 20 de juny del 2011

Ideals i temps ferits

Posta de sol a l'Albufera de València 2005 © E.S.

Sentiments esquinçats al calaix obscur, no plorar
per tenir els ulls secs de ràbia i d'impotència.
La darrera llum vermella d'una dolça posta de sol
s'allunya de nostres esgotades espatlles.

Pèls de gallina, versos de la revolta:
una imatge, no val més que mil paraules.
Lletres ferides de tendresa, esperança, pau i
amor.

Ulls d'un entre tants,
que assatgen il·luminar la foscor.
La història s'escriu cada dia,
queden tot un fum de coses per fer.

Un trobador sense fronteres.
Pobles del món sense terra.
Llengües sense estat.
Països sense nom, joves sense futur.

Crisi de valors, retallades socials.
Temps obscurs, actes de fe.
Pels llibres llegits i
a pluja d'idees us acompararé.

E.S.