Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dilluns, 27 d’agost del 2012

El mite de Sísif


Per reeixir de tot aquest ensurt
i de la mort no fer més gran teatre
del nodrit amor faig un cant de batre
d’aquesta vida que és un pur absurd.

I ja suggestionada la angoixa,
sense esperança del cos, la tendresa.
No pertany al seu futur, la noblesa,
ni als sens destí una revolta moixa.

I al retrobar-me amb el vi de
l’absurd i el pa de la indiferència
reste fidel a la evidència:

Tot ésser sa tendeix a multiplicar-se –i jo refuse el suïcidi.

E.S.


Para sobrevivir a todo este susto
y de la muerte no hacer más gran teatro
del buen amor hago una canción de trillar
de esta vida absolutamente absurda.

Y una vez hipnotizada la congoja
sin esperanza del cuerpo, la ternura.
No pertenece a su futuro, la nobleza,
ni a los sin destino una falsa revuelta.

Y al reencontrarme con el vino del
absurdo y el pan de la indiferencia
permanezco fiel a la evidencia:

Todo ser sano tiende a multiplicarse –y yo rechazo el suicidio.

Trad. pròpia

dissabte, 25 d’agost del 2012

Lego ergo sum


LEGO ERGO SUM

Jo, que sempre respirí entre les llindes
del no res i cap cosa. Escrivivint
entre faules i romanços. Menystingut
tan sols per alguns. Veig com el nou temps
ateny tot aquell de qui m’envoltí.

Heus ací quan m’inquireixen en què
estic covant-me ara? I és en aquest moment
que m'aferme al mateix de sempre: a viure.
Cobrir-me, emmudir, sotmetre’m fotent
això que mal anomenem, bellesa.

Fugí de tot allò que era ferm, i
ara tot açò, fugisser, és el que roman i perdura...

E.S.


LEO LUEGO EXISTO

Yo, que siempre respiré entre los limites
de la nada y ninguna cosa. Escribiviendo
entre cuentos y poemas. Despreciado
solo por unos pocos. Veo como los nuevos tiempos
abordan a todos aquellos quienes me rodearon.

¿Hay aquí cuando me averigüan en que
me estoy entreteniendo ahora? Justo en ese momento
que sostengo lo mismo de siempre: a vivir.
Disfrazarme, callar, tratar de hacer
eso que mal decimos, belleza.

Huí de todo aquello que era estable y duradero, y
ahora todo esto, fugaz e instantáneo, es lo que permanece y perdura...


Trad. pròpia

dilluns, 13 d’agost del 2012

Seràs guardada



Una nit escrivia que hi era escrivint un poema.
Altre dia feia dieta dels meus propis versos.
Proví a ser núvol, acaroní el cel. En sentir-me riu,
viu que hi havia mar. Tot el que queia tornava
a alçar-se i caminava. Per això no tinguí por,
si volia fugir, escriuria poemes per a tu.
¿I qui pot deixar sense enyorança el seu dolor  i la seua solitud?
Fiquem-li un punt i final..., tot és ara i res.
I com vi novell
seràs guardada en tinells eterns.

E.S.

Una noche escribía que estaba escribiendo un poema.
Otro día hacía dieta de mis propios versos.
Probé a ser nube, acaricié el cielo. Al sentirme rio,
vi que había mar. Todo lo que caía volvía
a levantarse y andaba. Por eso no tuve miedo,
si quería huir, escribiría poemas para ti.
¿Y quién puede dejar sin nostalgia su dolor y su soledad?
Pongamos un punto y final..., todo es ahora y nada.
Y como vino nuevo serás guardada en tinajas eternas.


Trad. pròpia.