Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dilluns, 27 d’agost de 2012

El mite de Sísif


Per reeixir de tot aquest ensurt
i de la mort no fer més gran teatre
del nodrit amor faig un cant de batre
d’aquesta vida que és un pur absurd.

I ja suggestionada la angoixa,
sense esperança del cos, la tendresa.
No pertany al seu futur, la noblesa,
ni als sens destí una revolta moixa.

I al retrobar-me amb el vi de
l’absurd i el pa de la indiferència
reste fidel a la evidència:

Tot ésser sa tendeix a multiplicar-se –i jo refuse el suïcidi.

E.S.


Para sobrevivir a todo este susto
y de la muerte no hacer más gran teatro
del buen amor hago una canción de trillar
de esta vida absolutamente absurda.

Y una vez hipnotizada la congoja
sin esperanza del cuerpo, la ternura.
No pertenece a su futuro, la nobleza,
ni a los sin destino una falsa revuelta.

Y al reencontrarme con el vino del
absurdo y el pan de la indiferencia
permanezco fiel a la evidencia:

Todo ser sano tiende a multiplicarse –y yo rechazo el suicidio.

Trad. pròpia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada