Per reeixir de tot aquest ensurt
i de la mort no fer més gran teatre
del nodrit amor faig un cant de batre
d’aquesta vida que és un pur absurd.
I ja suggestionada la angoixa,
sense esperança del cos, la tendresa.
No pertany al seu futur, la noblesa,
ni als sens destí una revolta moixa.
I al retrobar-me amb el vi de
l’absurd i el pa de la indiferència
reste fidel a la evidència:
Tot ésser sa tendeix a multiplicar-se –i jo refuse el suïcidi.
E.S.
Para sobrevivir a todo este susto
y de la muerte no hacer más gran teatro
del buen amor hago una canción de trillar
de esta vida absolutamente absurda.
Y una vez hipnotizada la congoja
sin esperanza del cuerpo, la ternura.
No pertenece a su futuro, la nobleza,
ni a los sin destino una falsa revuelta.
Y al reencontrarme con el vino del
absurdo y el pan de la indiferencia
permanezco fiel a la evidencia:
Todo ser sano tiende a multiplicarse –y yo rechazo el suicidio.
Trad. pròpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada