Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dilluns, 13 d’agost de 2012

Seràs guardada



Una nit escrivia que hi era escrivint un poema.
Altre dia feia dieta dels meus propis versos.
Proví a ser núvol, acaroní el cel. En sentir-me riu,
viu que hi havia mar. Tot el que queia tornava
a alçar-se i caminava. Per això no tinguí por,
si volia fugir, escriuria poemes per a tu.
¿I qui pot deixar sense enyorança el seu dolor  i la seua solitud?
Fiquem-li un punt i final..., tot és ara i res.
I com vi novell
seràs guardada en tinells eterns.

E.S.

Una noche escribía que estaba escribiendo un poema.
Otro día hacía dieta de mis propios versos.
Probé a ser nube, acaricié el cielo. Al sentirme rio,
vi que había mar. Todo lo que caía volvía
a levantarse y andaba. Por eso no tuve miedo,
si quería huir, escribiría poemas para ti.
¿Y quién puede dejar sin nostalgia su dolor y su soledad?
Pongamos un punto y final..., todo es ahora y nada.
Y como vino nuevo serás guardada en tinajas eternas.


Trad. pròpia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada