LEGO ERGO SUM
Jo, que sempre respirí entre les llindes
del no res i cap cosa. Escrivivint
entre faules i romanços. Menystingut
tan sols per alguns. Veig com el nou temps
ateny tot aquell de qui m’envoltí.
Heus ací quan m’inquireixen en què
estic covant-me ara? I és en aquest moment
que m'aferme al mateix de sempre: a viure.
Cobrir-me, emmudir, sotmetre’m fotent
això que mal anomenem, bellesa.
Fugí de tot allò que era ferm, i
ara tot açò, fugisser, és el que roman i perdura...
Jo, que sempre respirí entre les llindes
del no res i cap cosa. Escrivivint
entre faules i romanços. Menystingut
tan sols per alguns. Veig com el nou temps
ateny tot aquell de qui m’envoltí.
Heus ací quan m’inquireixen en què
estic covant-me ara? I és en aquest moment
que m'aferme al mateix de sempre: a viure.
Cobrir-me, emmudir, sotmetre’m fotent
això que mal anomenem, bellesa.
Fugí de tot allò que era ferm, i
ara tot açò, fugisser, és el que roman i perdura...
E.S.
LEO LUEGO EXISTO
Yo, que siempre respiré entre los limites
de la nada y ninguna cosa. Escribiviendo
entre cuentos y poemas. Despreciado
solo por unos pocos. Veo como los nuevos tiempos
abordan a todos aquellos quienes me rodearon.
¿Hay aquí cuando me averigüan en que
me estoy entreteniendo ahora? Justo en ese momento
que sostengo lo mismo de siempre: a vivir.
Disfrazarme, callar, tratar de hacer
eso que mal decimos, belleza.
Huí de todo aquello que era estable y duradero, y
ahora todo esto, fugaz e instantáneo, es lo que permanece y perdura...
Trad. pròpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada