Sóc com un ocell
en gàbia tancada
d'oblidada clau.
Volaria
tan lluny!
Ressorgir de les cendres
com au fènix
per tornar a d’elles, viu.
Ser un mateix
i no penedir-se de res:
tastar el verí de serp
pel camí del desert.
Ésser ànima nòmada,
sens rumb ni vent:
fer-te amada,
de la meua ment.
Aixeco les ales;
i mon cor viatjar
als peus de ta cambra:
on faig el meu cant:
Musa dels Vents
èbria de lluna
i cor de drap.
[Oïdes sordes]
Records d’esperança,
ballen les fades
l’alegre sofrença
a la llum de les tenebres.
en gàbia tancada
d'oblidada clau.
Volaria
tan lluny!
Ressorgir de les cendres
com au fènix
per tornar a d’elles, viu.
Ser un mateix
i no penedir-se de res:
tastar el verí de serp
pel camí del desert.
Ésser ànima nòmada,
sens rumb ni vent:
fer-te amada,
de la meua ment.
Aixeco les ales;
i mon cor viatjar
als peus de ta cambra:
on faig el meu cant:
Musa dels Vents
èbria de lluna
i cor de drap.
[Oïdes sordes]
Records d’esperança,
ballen les fades
l’alegre sofrença
a la llum de les tenebres.
E.S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada