Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dissabte, 25 de febrer de 2012

Musa dels Vents


Sóc com un ocell
en gàbia tancada
d'oblidada clau.

Volaria
tan lluny!

Ressorgir  de les cendres
com au fènix
per tornar a d’elles, viu.

Ser un mateix
i no penedir-se de res:
tastar el verí de serp
pel camí del desert.

Ésser ànima nòmada,
sens rumb ni vent:
fer-te amada,
de la meua ment.

Aixeco les ales;
i mon cor viatjar
als peus de ta cambra:
on faig el meu cant:

Musa dels Vents
èbria de lluna
i cor de drap.

[Oïdes sordes]

Records d’esperança,
ballen les fades
l’alegre sofrença
a la llum de les tenebres.

E.S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada