Ànimes bessones

Ànimes bessones d'històries errants
de cors partits que llegeixen amb tendresa
aquests versos ferits de mots que s'esmunyen
entre els dits m'esborrona la pell al sentir
les lletres brollar com els sentiments vessen
la cruïlla on tothom som un mateix quan el cor
s'unfla, muntant cap la gola on es trenca
com ona esclatada vora mar. Perquè
una petita llàgrima teva té
més gran sentiment que tota la immensitat
de la mar. Perquè si un dia em donis a
triar entre amor o amistat, estimar
o avorrir, llei o sentir, em quedo amb mi.
Perquè després d'ella, sempre hi serà
l'infinit. L'infinit del seu pur somriure,
son bell esguard, sa dolça pell canella,
els petons de grat tast de mel esperança,
i totes aquelles benvolgudes rimes
que ja hi estan arribant sempre per tu.

E.S.