Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

diumenge, 1 de juliol de 2012

Silenci obscur


Aquest silenci ens fuig com
l’arbre que es plany en l’espai fràgil
i lluny surt del bosc que ja no
aguanta l’estructura, i mor.

Pot ser una olivera antiga
o un bell pi que travessen el
pont contra el capvespre? Ara no
els deixem caure en un forat

obscur. La fosca memòria
que vigila les nits i guarda
muda l’antic xiuxiueig de
les branques. Tancades les portes

de les verdes finestres quan
el foc, descontrolat, es munta
a prendre àvid la sorpressa
mort de la natura. Ara, buit,

passege el descònsol on no
creix sinó la cendra. La vida
tempta l’esperança d’un dia
roig i gris, en lluita amb un cel

que es cobreix l’ànima de somnis
negres. Tanmateix ja ningú
creu en futurs. I més plore, plore
per tots aquells que ja no estan.

 E.S.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada