Silenci obscur

Aquest silenci ens fuig com
l’arbre que es plany en l’espai fràgil
i lluny surt del bosc que ja no
aguanta l’estructura, i mor.

Pot ser una olivera antiga
o un bell pi que travessen el
pont contra el capvespre? Ara no
els deixem caure en un forat

obscur. La fosca memòria
que vigila les nits i guarda
muda l’antic xiuxiueig de
les branques. Tancades les portes

de les verdes finestres quan
el foc, descontrolat, es munta
a prendre àvid la sorpressa
mort de la natura. Ara, buit,

passege el descònsol on no
creix sinó la cendra. La vida
tempta l’esperança d’un dia
roig i gris, en lluita amb un cel

que es cobreix l’ànima de somnis
negres. Tanmateix ja ningú
creu en futurs. I més plore, plore
per tots aquells que ja no estan.

 E.S.