Natura

Heus ací en silenci,
vivint a l’amagatall dels versos,
copsat en una mar de paper
que et bellugaria amb mi
molt lluny d’ací
a un món nou i ple de colors.

On trontollarien les estrelles
dintre les blaves nits
i es gronxarien núvols morats
sota l’atzur cel de rogenc sol
als jolius trencs d’alba.
Mentre al capvespre
quan es faria fosc
la lluna es mudaria
en taronja passió
i al xiuxiueig de les branques
dels bells pins
solfejarien les oronetes
sobre la partitura d’un vent
pur i fresc de gregal.
On la terra, la barca,
el vi i la pluja
serien nostres.
On mai més no gemegarien
els cors més purs
ni es pondria l’obscuritat
en nostres ànimes,
formoses i bondadoses.

E.S.