Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dissabte, 14 de juliol de 2012

És horabaixa


Lliges dos fulls,
guaites pels balcons.
Tanques els ulls
davall dels graons.

I et sents més buit,
nit de remors.
Del temps fugit
veus les temors.

Passen els dies,
baixes el to.
Menys de tu et fies
tallant el so.

Ple de la pols
fuges de les ments.
Tot allò que ols,
veus innocents.

Vas pels camins
al caure el llamp
pels mil confins
surts vers el camp.

I si estàs foll
per la tristesa
caus al fosc doll,
mor la feblesa.

És horabaixa,
sents el meus bleixos
sens fre, disbauxa
que flaira als feixos.

E.S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada