És horabaixa

Lliges dos fulls,
guaites pels balcons.
Tanques els ulls
davall dels graons.

I et sents més buit,
nit de remors.
Del temps fugit
veus les temors.

Passen els dies,
baixes el to.
Menys de tu et fies
tallant el so.

Ple de la pols
fuges de les ments.
Tot allò que ols,
veus innocents.

Vas pels camins
al caure el llamp
pels mil confins
surts vers el camp.

I si estàs foll
per la tristesa
caus al fosc doll,
mor la feblesa.

És horabaixa,
sents el meus bleixos
sens fre, disbauxa
que flaira als feixos.

E.S.