Com l’udol d’un blau llop ferit
al més profund de la memòria,
recorde tota bella història
en l’abisme d’aquest oblit.
Perdut, fosc, en la indiferència
d’aquelles nits de lluna plena,
i acaronant un cor que drena
dins de la meua consciència.
al més profund de la memòria,
recorde tota bella història
en l’abisme d’aquest oblit.
Perdut, fosc, en la indiferència
d’aquelles nits de lluna plena,
i acaronant un cor que drena
dins de la meua consciència.
E.S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada