Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dimecres, 10 d’agost de 2011

“La nafra del temps”

Guardamar de la Safor 2009 © E.S.

El temps no passa.
El temps no corre.
El temps no s’atura.

La nit ens abraça,
la llum del sol ens guia.

La justícia són els pares,
les llavors el cordó umbilical.

L’amor i l’odi són dues cares
de la natura.

Som esclaus de la vida,
esperança de la mort.

El temps no passa.
El temps no corre.
El temps no s’atura.

La dignitat està amagada.
La cobdícia es dibuixada
al trenc d’alba.

Sentiments contradictoris,
les paraules s’esmunyen entre els dits.

Hi ha un espai per reflexionar,
viure i estimar.

Senzillament...

E.S.


1 comentari: