Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

diumenge, 31 de juliol del 2011

Els mots ferits dibuixen Tarragona

Siurana 2011 © E.S.

El que nosaltres érem, serem.
Som el que som.

Camins d’arrels, bellesa atzur, pau espiritual,
esperança pel futur.

Corbes fins al cel infinit,
cel blau de silenci i pau.

Viatge cap endins de les arrels,
roques que mirin passar el temps.

Petjades de nostres avantpassats,
terres plenes de vinyes i goig.

Naixement de les aigües i flors,
cingles, turons i muntanyes d’amor.

Castanyers abandonats, pobles reconstruïts,
gent senzilla, càlida i amable.

Entre pins cerquem la felicitat,
no deixes que els murs et tapin el paisatge.


E.S.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada