Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dissabte, 2 de juliol de 2011

La ferida mai tancada

El pare i jo al voltant de l'any 1988 © E.S.
El temps passa
un dia com avui
ja fa cinc anys del teu traspàs. 
 
 Contínues sent
la meua guia
allà on vaig.

Ben segur allà on estigues
estaràs caçant perdius,
tords i porcs senglars.
Pescant carpes i blas blas,
quan no cercant
esclata-sangs.
Llaurant els núvols,
recollint les llavors.

Ferm amb els teus ideals,
discutint amb àngels i dimonis.
Passejant per les muntanyes,
nedant davall l’aigua
entre llacs i oceans.

A l’aixopluc de la foguera,
entre flames i vins.
Cercant la pau i el seny,
als teus anhels i pensaments.

Lo jorn que partires en vacances
a l’estel més gran i bonic,
el teu nom li vaig ficar. 

Encara així no et feia justícia,
de dia eres el sol il•luminat,
gràcil plena lluna de nit, 

 la llum

que sempre em guia.

Fa cinc anys del teu traspàs,
i sempre estàs al meu costat.

E.S.

1 comentari: