Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

diumenge, 14 d’agost de 2011

“Nafra agredolça coratjosa”

Museu particular Siurana 2011 © E.S.
Un crit sord
amanida de veus discordants
taronja lluna de fel
calitja d’hiverns eterns sufocants.

Criteris edulcorats
sopes de lletres buides
l’obscuritat enlluerna el pastís
les ones no arriben vora mar.

Per més fort que es crida
no es para atenció.
La ignorància és cavil·lada
l’objectiu és clar, mesetari i blau.

Sense correspondència
no s’avança.
Un feixuc poble camina
a pas de carranc.

Cadascú du un dimoni al ventre
anarquia conquerida
contrincants puerils o fòssils
trànsfugues ressentits i algun boig pintoresc.

Viure és optar.
Per a qui no té elecció,
viure és
lluitar.

Triar el camí
difícil,
la tasca d’obrir-nos
els ulls.

Fer les paraules nostres
i de la unitat i justa legislació;
única
salvació.

Guanyar la batalla
de la cultura,
front a “currinches” subalterns
i agressions subreptícies.

Els odis artificials
arriben
amb pintades oprobioses,
no respecten ciència ni mort.

Sancta simplicitas!

Els mots
ferms i coratjosos
de nostres Fuster, Sanchis, Valor, i altres
no cauran en va.

E.S.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada