Home que ets lliure, sempre t'agradarà el mar!
El mar t'és un mirall; i l'ànima et contemples
en l'infinit desplegament del seu reflex;
el teu esperit no és un abisme menys cruel.
T'agrada submergir-te al sí d'aquesta imatge
de tu mateix; l'abraces amb braços i mirada,
i el teu cor es distreu del propi remoreig
en sentir aquesta queixa indomable i salvatge.
Sou l'un i l'altre tenebrosos, discrets: ningú
no ha penetrat, home, el fons del teus abismes,
ningú no et coneix, mar, les riqueses més fondes:
amb quan de zel guardeu vostres secrets!
I malgrat tot, fa segles innombrables
que us baralleu sens treva ni cap remordiment;
així estimeu tots dos la mort i el carnalatge,
eterns lluitadors, germans molt implacables!
CHARLES BAUDELAIRE "Les Flors del Mal"
(Traducció a cura de Jordi Llovet)
El mar t'és un mirall; i l'ànima et contemples
en l'infinit desplegament del seu reflex;
el teu esperit no és un abisme menys cruel.
T'agrada submergir-te al sí d'aquesta imatge
de tu mateix; l'abraces amb braços i mirada,
i el teu cor es distreu del propi remoreig
en sentir aquesta queixa indomable i salvatge.
Sou l'un i l'altre tenebrosos, discrets: ningú
no ha penetrat, home, el fons del teus abismes,
ningú no et coneix, mar, les riqueses més fondes:
amb quan de zel guardeu vostres secrets!
I malgrat tot, fa segles innombrables
que us baralleu sens treva ni cap remordiment;
així estimeu tots dos la mort i el carnalatge,
eterns lluitadors, germans molt implacables!
CHARLES BAUDELAIRE "Les Flors del Mal"
(Traducció a cura de Jordi Llovet)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada