 |
| Xacal 2012 |
VI
ELS FARS
Riu de l'oblit, Rubens, jardí de la peresa,
coixí de carn frescosa on no es pot estimar,
però en què la vida bull i corre sens parar,
com l'aire dins el cel i dins el mar el mar;
Da Vinci, mirall profund ple de penombra,
on àngels tot galans, amb un somriure dolç
carregat de misteri, apareixen a l'ombra
dels pins i les geleres que tanquen el país;
Rembrandt, trist hospital de murmuris,
decorat solament amb un crucifix gran,
on brolla la pregària, plorant, de la immundícia,
travessat bruscament per un raig hivernal;
Miquel Àngel, lloc imprecís en què es barregen
els Hèrcules i els Crists; allà on es drecen, decidits,
fantasmes poderosos que a la llum del crepuscle
s'esquincen la mortalla tot estirant els dits;
ires de boxador, desvergonyiments de faune,
tu que vas saber agafar allò bell dels cràpules,
cor ple d'orgull, home esblaimat i feble,
Puget, emperador nostàlgic dels forçats;
Watteau, aquest carnaval on tot de cors il·lustres
vaguen com papallones fulgents, amunt i avall,
decorats frescos i lleugers, il·luminats per llustres
que impregnen de follia els giratombs del ball;
Goya, malson tot ple de coses ignorades,
ELS FARS
Riu de l'oblit, Rubens, jardí de la peresa,
coixí de carn frescosa on no es pot estimar,
però en què la vida bull i corre sens parar,
com l'aire dins el cel i dins el mar el mar;
Da Vinci, mirall profund ple de penombra,
on àngels tot galans, amb un somriure dolç
carregat de misteri, apareixen a l'ombra
dels pins i les geleres que tanquen el país;
Rembrandt, trist hospital de murmuris,
decorat solament amb un crucifix gran,
on brolla la pregària, plorant, de la immundícia,
travessat bruscament per un raig hivernal;
Miquel Àngel, lloc imprecís en què es barregen
els Hèrcules i els Crists; allà on es drecen, decidits,
fantasmes poderosos que a la llum del crepuscle
s'esquincen la mortalla tot estirant els dits;
ires de boxador, desvergonyiments de faune,
tu que vas saber agafar allò bell dels cràpules,
cor ple d'orgull, home esblaimat i feble,
Puget, emperador nostàlgic dels forçats;
Watteau, aquest carnaval on tot de cors il·lustres
vaguen com papallones fulgents, amunt i avall,
decorats frescos i lleugers, il·luminats per llustres
que impregnen de follia els giratombs del ball;
Goya, malson tot ple de coses ignorades,
amb fetus que es recouen enmig de les orgies,
velles que s miren al mirall, noietes nues
que tempten els dimonis ajustant-se els mitjons;
Delacroix, llac sangós ple d'àngels maliciosos,
ombrejat per avetosa verda tot el temps,
allà on, en cels tristois, fanfares molt estranyes
passen com un sospir de Weber ofegat;
malediccions, blasfèmies, queixes, plors,
èxtasis, crits i aquests Te Deum com un eco redit per laberits a mils,
opi diví per al cor dels mortals!
Crit repetit per mils de sentinelles,
ordre cantat per mils de portaveus;
far flamejant sobre mil ciutadelles,
velles que s miren al mirall, noietes nues
que tempten els dimonis ajustant-se els mitjons;
Delacroix, llac sangós ple d'àngels maliciosos,
ombrejat per avetosa verda tot el temps,
allà on, en cels tristois, fanfares molt estranyes
passen com un sospir de Weber ofegat;
malediccions, blasfèmies, queixes, plors,
èxtasis, crits i aquests Te Deum com un eco redit per laberits a mils,
opi diví per al cor dels mortals!
Crit repetit per mils de sentinelles,
ordre cantat per mils de portaveus;
far flamejant sobre mil ciutadelles,
crida de caçadors perduts en boscos grans!
Car no podem donar-vos, verament, Senyor,
testimoni més bo de la dignitat nostra
que aquest ardent sanglot que, inacabable, corre
fins que mor a la riba de vostra eternitat!
CHARLES BAUDELAIRE: "Les flors del mal"
(Traducció a cura de Jordi Llovet)
Car no podem donar-vos, verament, Senyor,
testimoni més bo de la dignitat nostra
que aquest ardent sanglot que, inacabable, corre
fins que mor a la riba de vostra eternitat!
CHARLES BAUDELAIRE: "Les flors del mal"
(Traducció a cura de Jordi Llovet)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada