Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

diumenge, 6 de novembre de 2011

Necrològica de Violència; Farsa i Fètida



Clapejats de blau gris
els petits estossecs exculpatoris:
imitació de silenci, i mort.

Amors en llanda
odis edulcorats,
aigua seca.

Fàstic de felicitat
trist somriure:
desert de nenúfars.

¡Morir com un nadó,
nàixer com un difunt!
 
Joc de tauler
normes caducades:
adversari invisible.

Temps d’espai
records esfumats:
vides truncades.

¡Estimar, com un enemic
odiar, com una mare!

Flors sense pètals
perfum de fragància,
merda, per tot arreu.

Merda per tot arreu,
mercats per tot arreu:
merda per tot arreu.

Diners, títols i poder
comprats a la ignorància,
llibertat venuda.

Altres realitats
experiències viscudes,
papers mullats:
música per a sords.


Disculpa'm estimat lector
el meu romanticisme optimista
  de versos ferits de realisme,
paralítics d'amor.


Crisi de metàfores,
"ironia" al descobert.
  
Tu tries; 
¿fum o fum?


E.S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada