L’aigua em fa renàixer
la bicicleta em dóna llibertat
el vent em somriu el rostre
l’aigua m’alegra el cor
gotes d’aigua rellisquen les espatlles,
pedalegen sense fre
unes rodes humides
mans amollegades.
Sentiments que s’escorren
que em recorden nostre primer bes
com el teu pèl dur m’esborronava l’alè
remembrances d’un passat
que no sempre va ésser millor
l’última vegada que s’ envoltarem
et vas esmunyir entres els meus braços,
esquinç de l’ànima.
Passos endavant sabent
que no mai et tornaré a veure
desconfiança amb un mar de nàufrags
obscuritat des del dia que vas cloure els ulls,
escletxa de desconhort sentida
espenta pel teu record
l’aigua em fa renàixer
la bicicleta em dóna llibertat.
E.S.
qué bonito :)
ResponEliminay esa foto la tenía de perfil hasta hace poco. le va que ni pintada al poema
Gracias Anastasia, tu si que eres bonita ;) La foto, igual que las otras 2 últimas que no son mías las he sacado de Royalty-free photos® files from iStockphoto.com, ya que no son nuestras al menos son libres y no tienen copyright. Besos!
ResponEliminaLos que pedaleamos sabemos de todas esas sensaciones. Saludos Enric desde el Mar Menor
ResponElimina