Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Somriures ferits de necessitat

Parc Sant Vicent de Llíria 2011 @ E.S.

Del parc Joan Fuster
a l’alqueria del Duc
pels marjals de la Safor.

Entre cultura i natura
un llibre a la butxaca.

Entre passeig i passeig,
uns ànecs em dansen i ballen.
Un de pic roig i potes taronges
altre de pic taronja i potes més obscures.
Un m’aixeca les ales
altre m’avisa que cau el vespre.

Verd, pau, ombra acollidora.

Mentre tu dorms,
el món va fent camí.

Ausiàs March a Mercuri,
veles e vents a sos desig complit.

De Gandia al Parc de Sant Vicent de Llíria
passant pels Jardins de Vivers del cap i casal.

Si algun dia em busqueu
potser per allí em trobareu.

Un somriure teu,
pot fer joia i goig
al més necessitats.

Per tendres mirades,
ens hi distingireu.
E.S.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada