Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

divendres, 8 d’abril de 2011

Plaerdemavida ferida, d’amor i d’odi, a nostra illa deserta

Home a Istanbul, 2010 © E.S.
I     Vell sospir
d’esguard
per ta bellesa.

Cortines de fum.

Trist enyor
de mon cor.

Buit per tu
ple de remembrances.

Contant los jorns,
de nova tendresa.

Perquè la música
hi sigui,  a la fi

plena.

I goig
a la terra.

E.S.



II     Ei, tu!
Sí, tu, què fas?
Ara no dissimules,
et dic a tu,
no et toques el nas. 

Què tafaneges?
Què passa?
Si de cas no li agrada el que llegiu? 

I ja que vos és tan
valent.
Agafa un llapis
intenteu-ho. 

Veuràs, veuràs,
com en un mirall
els teus pensaments
dintre del més profund
del cor
i extraure
els teus sentiments
més interiors.

I potser
arribes
a la mateixa
conclusió.

Tu i jo,
som iguals.
Un mateix ésser. 

Un escriu, l’altre llegeix.

Som el que llegim,
i el que escrivim
és a dir
som el que pensem
i sentim.

Tu i jo
en aquesta illa deserta,
de lletres ferides
 com a nàufrags

s'enfonsem,


i qui sap?
Si perdem el temps
o el temps es perd
travessant entre nostres dits,
fent la llum


a nostres anhels


més profunds.
E.S.

2 comentaris: