Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dimarts, 5 d’abril de 2011

XIX primeres ferides

Xemeneis de fades, Nevsehir, Turquia 2010 © E.S.
I     Si el pi parlara,
 però no es mou.

Ens mofem d’ell,
malgrat que ell romandrà,

i nosaltres partirem.

“Pi de la Seu de la Nucia” 05 de novembre de 2010


II     Una nit de gaites
a canvi de tavernes basques.

Una vetllada surrealista
de descans i reflexions.

Què serà de nosaltres?

“Millor haguera sigut fer la nit” 06 de novembre de 2010


III     Què és l’amor?
Què ens fa estimar?

Qui pot saber,
tant s’ha escrit,

i tan poc s'hem amat.

“Estimem?” 06 de novembre de 2010

IV     Es pot confondre
amor i amistat? 

Acàs es pot separar,
                        si a l’amistat li fiquem passió,
                        es pot convertir

               en obsessió.

                        “Obsessions” 06 de novembre de 2010


V     Què pot haver més gran
que l’amor d’una mare
a son fill?

No res, més l’amor
l’amor de son fill a ses fills.

“Mare” 06 de novembre de 2010


VI     Pare, tu que ho donares
tot per nosaltres.

Tu que lluitares i ens
estimares.

Ta força ens
guia des de mar i
muntanyes.

“Pare” 06 de novembre de 2010


VII     El pi solitari
del penya-segat de la Nucia. 

Així em sent jo
moltes vegades,

en aquesta nostra terra.

“Soledat” 14 de novembre de 2010

 
VIII     Al mes d’octubre
fent un passeig vora la mar
des de la platja de Daimús
al Grau de Gandia. 

Me n’adone que l’aigua és calmada i templada,
d’un color blau-verd cel. 

Mire cap a l’infinit
i veig lo nostre esplèndid mar Mediterrani
a la dreta el Montgó,
a l’esquerra el Montdúver,
i a nostra esquena, el Circ de la Safor. 

Si a més l’amor m’esperes a la llar,
si fos cert que existeix el paradís,
no ha d’esser

molt lluny d’ací.

“Un octubre a la Safor” 04 d’octubre de 2010


IX     Què cada paraula et porte on diu
que es mantinga com un bàtec del cor
que romanga la llengua
que nostra mare ens va ensenyar
que conreem el seu ús
dignificant nostre

esperit.

“Tremolor” 16 de novembre de 2010


X     Mai vaig tenir el desig
d’ésser qui sóc. 

Sempre vaig preferir perdre
per no ofendre a quelcom. 

Per mi l’orgull és la maduresa,
l’assertivitat d’ésser qui sóc.  

Respectant-te sense ferir-me.
estimant-te sense deixar d’ésser, 

jo mateix.

“Orgull” 16 de novembre de 2010
 

XI     Per què s’empenyen en dir-li destí
al que li volen dir atzar? 

Un atzar atzur,
pura probabilitat
de l’infinit univers. 

Caldria més,
fixar-se amb els estels
i els seus designis. 

I deixar les religions,
per a temps passats, 

més obscurs.

“El destí atzarós” 16 de novembre de 2010


XII     Què és si no la homofòbia?
Què és si no el racisme?
Qui són si no els misògens?
Qui són si no els torturadors d’animals?
És que la xenofòbia no és més que un gran
complexe d’inferioritat?
Poden ells estimar-se a si mateix, si no poden estimar
a la resta dels éssers vius diferents? 

És que no és d’ésser un ent inferior aquell que imposa
sa llengua, cultura i religió?

“Éssers inferiors”  16 de novembre de 2010


XIII     Si tornarà a viure,
no canviaria res. 

Ni les derrotes,
ni les tristeses,
ni els desamors,
ni els errors. 

Som més allò que ens fa perdre,
tot allò
que ens fa tornar a aixecar-nos. 

Gràcies a les adversitats,
gràcies a les enfermetats. 

Som qui som,
sempre mirant

endavant.

“Tornar a nàixer” 16 de novembre de 2010
 

XIV     Despreciar una llengua, minoritària o no,
siga o no la teua
és despreciar a les persones
que la estimen. 

Es mostrar, ni més ni menys,
una de les humiliacions
més gran s de l’home
vers a un altre.

“Intolerants” 16 de novembre de 2010


XV     Sensacions de plaer d’una conversa,
sentiments encontrats. 

Tot al voltant se m’enrevesa,
com a palpit del cúpids. 

El temps per moments s’atura,
ulls verds clars profunds.  

No vull encara que s’acabe
rica finura. 

A la vida no s’ha d’ésser poruc.

“Passeig” 03 de desembre de 2010


XVI     Escric poemes perquè la gent
es sent de sa terra,

sempre. 

La tinta caurà,
l’ànima creix infinita,
i la vida torna a començar.

“Vespre de tardor” 06 de desembre de 2010


XVII     Llegim per a viure,
llegim perquè volem. 

Llegim per ésser lliures,
llegim per ésser, 

som perquè llegim.

“Som” 10 de desembre de 2010

 
XVIII     Hauríem més bé d’educar
a deseducar, 

per a desaprendre lo après,
i aprendre a aprendre 

per aprendre.

“La nova escola” 10 de desembre de 2010


XIX     En època de bonança
seny i sentit comú,
va mancar. 

Sobrepassà el pessimisme.
No obstant, i com sempre. 

S’assossegarà la mar,
i farà

serè.

“Crisi ” 15 de desembre de 2010

E.S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada