Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dijous, 31 de maig del 2012

Vull escriure un poema




“Amb un amor infinit hem nodrit els fills
de les nostres misèries i dels estendards nostres,
els hem proveïts d’un ròssec mil·lenari
de belles paraules i d’expressions antigues
que nosaltres vam heretar, al seu torn dels nostres ancestres:
dels rebesavis dels avis dels nostres rebesavis...

Són les paraules que ens fan ser encara com som,

perquè som el motle precís, la mesura exacta,
de les paraules nostres.
I són aquestes, i no unes altres, les paraules
que han heretat els nostres fills i heretaran, anys a venir,
els fills dels nostres fills...
si la providència i el govern de torn
així ho permeten.
JULI  CAPILLA


Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que mitigue pobresa, fam i violència,
els abusos de poder i l’insaciable societat de consum.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
de respecte, amor i llibertat. D’agraïment
als inesgotables mantenidors de la cultura.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima infinita a la terra.
Unes justes paraules, farcides de tendresa.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que tothom el llisca i l’entenga
amb assertivitat, empatia i tolerància.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
on manca gent de color, llengües i estima pròpia.
Enyorança de diversitat on abunden polítics corruptes.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
al meu Poble. Li manquen mesquites i sinagogues,
centres budistes i laics, i l’en sobren esglésies.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que travesse fronteres, just en la cruïlla
on els cors encara baten vius i lliures.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima a la llengua,
reviscole consciències i explique la història.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
però com no sé com fer-ho, ací teniu aquests
mots sincers mancats de rimes, ritmes i metàfores.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que revise nostres clàssics i als més contemporanis.
Amb antigues paraules plenes de tu, de nosaltres.

E.S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada