Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dilluns, 23 de gener de 2012

Cor de pedra



Cabalós riu, sec amb el pas del temps:
abocat a la immensitat de la mar.

Mira’m als ulls:
¿què va ésser d’allò andarejat?
Tot flueix,
els núvols plens de passió
atenyen arruixar l’aigua salada.

Mira’m als ulls:
¿per què no ens fem a la mar?

A la mar del blau endins,
desarrelem aquest maremàgnum.

Assabentats estem;
no existeix el maridatge perfecte.

Doncs, solitud:
¿per què prosseguir
amb aquesta sofrença?

Mira’m als ulls:
jo no vull,
no vull
cloure amb un
cor de pedra.

Llum de retorn de barca:
qualsevol nit pot sortir el sol;

i daurar el llarg somni de l'aigua.

E.S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada