Cor de pedra

Cabalós riu, sec amb el pas del temps:
abocat a la immensitat de la mar.

Mira’m als ulls:
¿què va ésser d’allò andarejat?
Tot flueix,
els núvols plens de passió
atenyen arruixar l’aigua salada.

Mira’m als ulls:
¿per què no ens fem a la mar?

A la mar del blau endins,
desarrelem aquest maremàgnum.

Assabentats estem;
no existeix el maridatge perfecte.

Doncs, solitud:
¿per què prosseguir
amb aquesta sofrença?

Mira’m als ulls:
jo no vull,
no vull
cloure amb un
cor de pedra.

Llum de retorn de barca:
qualsevol nit pot sortir el sol;

i daurar el llarg somni de l'aigua.

E.S.