Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dimarts, 8 d’octubre de 2013

CONFESSIONS D'UN ESCRIPTOR: Entrevista a morvedre.info



Avui entrevistem Enric Sanç, un economista i escriptor que, com molts altres ha pres partit per la llengua. Enric alterna la publicació d'articles en diversos mitjans digitals amb la creació literària i els tallers d'escriptura creativa que imparteix a la Biblioteca Municipal de la Pobla de Vallbona. Enric és un poeta d'aquells que busca respostes, i ho fa en els llocs més insospitats: en una avinguda de València, en una platja deserta o en un mercadet de llibres en un carreró oblidat d'una ciutat al bell mig de la península.

Júlia Rosa: El plany de les lletres ferides, publicada el 2012 a l'editorial Germania, dins la col•lecció Mil poetes i un país és la teua opera prima. Un poemari cuinat a foc lent, amb paciència i molta cura. El primer enigma el trobem a la portada. Un crani ferit que sembla plorar sang, apareix format per un aplec de lletres de diversa mida. Una transfiguració del text, que ja humanitzat, ens constreny a reflexionar sobre les nostres ferides?

Enric Sanç: La il·lustració d'Empar Piera de l'Editorial Germania és fantàstica, un vertader poema visual. Empar ha copsat molt bé el sentit del meu primer llibre de poemes, fent-lo seu. En realitat El plany de les lletres ferides és un poemari iniciàtic on el que faig és capbussar-me dintre el món poètic i on comence a recórrer un llarg camí d'aprenentatge. Amb la col·laboració de companys i amics com Manel Alonso, Ivan Brull, Josep Micó o Jaume Pérez Montaner en aquest primer poemari, i actualment amb Les hores concèntriques, els poetes i amics Alexandre Navarro, Jesús Girón o Vicent Penya. I com molt bé dius és un intent per humanitzar i una reflexió sobre les ferides, que al cap i a la fi són els poemes; la vida: Ars Longa, Vita brevis. I en aquesta vida tan breu no hi ha res millor que estar envoltat d'amics. Així que com va dir el gran Eurípedes: “No desaprofites llàgrimes noves sobres penes antigues”, o fes-les poemes.

Podeu seguir l'entrevista sencera seguint l'enllaç següent: