Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dimarts, 30 d’abril de 2013

Ressenya lliurament PREMI POESIA VIII Edició-2013 PREMIS TEODOR LLORENTE + Cinc cèntims de l'obra premiada






Enric Sanç va estar finalment el guanyador de la VIII EDICIÓ-2013 dels PREMIS TEODOR LLORENTE de la Pobla de Vallbona en la modalitat de POESIA per a adults, amb l'obra en valencià de 200 versos: "LES HORES CONCÈNTRIQUES. -Set haikus capitals i onze temes de conversació." El jurat ha estat format per persones relacionades amb el món de la literatura i l'ensenyament: Marisa Alcañiz, cap del Departament de Valencià de l'institut IES La Vereda, Laura Rubio, llicenciada en Filologia Catalana i Tècnic lingüístic de l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona, Carme Barona, mestra i Directora del col·legi Lluís Vives, i presidit per la regidora de Cultura, Mª Carme Raimundo.



El sopar i lliurament del premis va ser aquest divendres, 26 d’abril de 2013 en el Centre Social al carrer la Senyera, 31 de la Pobla de Vallbona. Allà va rebre un Diploma acreditatiu de mans de l’alcaldesa, Mª Carme Contelles i la regidora de Cultura, després del sopar i ha agraït el Premi. La banda local Jazzbona Big Band amenitzà fantàsticament la vetllada.



Sanç va agrair a la Biblioteca i a l’Ajuntament la creació i manteniment d’aquest Premi de nostre important poeta, així com la possibilitat de presentar-se a ell. El va dedicar a la resta de companys i participants, als assistents a l’acte, amics i família presents. Una dedicació molt especial al seu pare, la seua germana, mare i parella, per estar sempre al seu costat.


El poemari està estructurat en tres parts, conformant un total de dinou poemes:

-Set haikus capitals: Lúxuria, Gola, Avarícia, Ira, Enveja, Supèrbia i Peresa.

-Onze temes de conversació: La vida, La felicitat, L’amor, L’amistat, L’atzar, El fat, La bellesa, Els somnis, La nit, La vellesa i La mort.

-Les hores concèntriques.




En aquest nou poemari, Sanç juga amb la forma i el color de les paraules; la mètrica i la versificació. Enceta el llibre tres cites de Teodor Llorente, Ausiàs March i Marc Granell, respectivament. En la primera part fotografia els set pecats capitals, transgressors de la norma moral religiosa provocant la culpa en forma de haiku, poema breu de tradició japonesa. Com per exemple aquesta mostra:

Luxúria

Desig obsessiu
a frec d’un mirallet
de pell de sal.

Seguidament, onze poemes conformen els temes de conversació acompanyades de onze respectives cites d’alguns dels seus escriptors de capçalera, com si mantingués un diàleg amb ells sobre cada tema a tractar: Joanot Martorell, Omar Khayyam, Jaume Gassull, Charles Baudelaire, Mossén Fenollar, Erich Fromm, Francesc Mompó, Rafael Correcher, Joan Margarit, Gabriel Ferrater i Cesare Pavese. Com a exemple d’un d’aquests poemes el que va llegir en el lliurament del Premis:

“No estic trist quan escric,
sinó que ric, i l’envellir
no m’ha donat encara el trauma
que pel que es veu, a tots ens guarda.”
GABRIEL FERRATER

La vellesa

El pas del temps
ens envelleix
quan a la casa
arribes i
ja no ningú
t’espera, i el cos
perd el seu encant.
Potser o no,
si fa no fa,
mirem l’spill
i no ens agrada
ço que veiem.
Malgrat això
jo mai no em quede
l’alternativa...

I és que l’arruga
és vella i bella.


I per a finalitzar el poemari, el poema que el tanca, Les hores concèntriques, que comença amb dos cites, una de Joan Alcover i altra de Marc Granell. És tracta d’un poema mitològic on apareixen les deïtats Marduk, déu de Babilònia i Tiamat, una deessa i monstre primitiu que pertany a la mitologia babilònica i que pren un paper destacable en el poema èpic Enûma Elish. Tiamat, seria el principi femení del mar, representació de les potencies del caos. Altre, Eros, déu de l’amor però també de la luxúria, el desig i la fertilitat i Tetis, deessa del mar, és la més jove de les titànides i mare de tots els déus fluvials que amb els seus sis germans formen el grup dels Titans i junt al seu germà l’Oceà van tenir les nimfes del mar i tots els rius del món, així com totes les fonts i els llacs. Tetis va ser qui va convertir per càstig a Cal·listo i el seu fill Arcas en l’Óssa Major i la Menor, i des d’aquell moment donen voltes i serveixen com a punt d’orientació. I la última deïtat i no per això menys important, Febo, nom usat en la mitologia clàssica per a referir-se a Apol·lo, déu de la bellesa masculina, de la música i de la poesia, així com de la medicina en la mitologia grega i déu del Sol en la mitologia romana.


Enric Sanç (València, 1976). Llicenciat en Economia per la UV. Ha publicat un poemari “El plany de les lletres ferides” i ha col·laborat en una antologia “Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI” en la col·lecció “Mil Poetes i un País”, tots dos a l’Editorial Germania, Alzira, 2012. Guanyador de la VIII EDICIÓ-2013 dels PREMIS TEODOR LLORENTE de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia amb l'obra: "LES HORES CONCÈNTRIQUES. Set haikus capitals i onze temes de conversació." Economista i escriptor, també és soci fundador del CEL, Centre d’Estudis Locals de la Pobla (Camp del Túria), una entitat cultural. Actualment exerceix d'Economista en una botiga de Belles Arts a Xàtiva i imparteix quinzenalment un Taller d'Escriptura Creativa en la Biblioteca Municipal de la Pobla. Per a ell la poesia, com la vida, és un continu aprenentatge, per això segueix llegint i escrivint.

Lliurament Premi en La Pobla Televisió:
(Poesia al minut 1:42)



dilluns, 22 d’abril de 2013

Presentació El plany a Benidorm, 22 d'abril de 2013


La presentació d’avui de Benidorm ha estat per mi, fins al moment, una de les millors per molts motius. La acollida de Júlia i Teresa del Departament de valencià de l’EOI i dels seus alumnes ha estat força bé i emocionant. La gent ha estat participativa, han preguntat i han estat receptius als batecs de les paraules. Quasi una hora i mitja de rellotge ha passat fluida i ràpida. Una de les meues millors experiències, sense dubte. A més a més cal afegir el cap de setmana, passant de celebrar el divendres el meu aniversari al Penyal d’Ifac a Calp, el passeig per la bella Benissa, i la visita amb l’Alícia a nostres amics, Josep, Pepet i Marisabel. Una presentació i un cap de setmana inoblidable per a entrar en les 37 primaveres, i endavant. Tan sols em queda dir una paraula màgica: GRÀCIES.

dimarts, 16 d’abril de 2013

Ressenya de Mercè Climent sobre El plany a Alcoi, 12-04-2013




Sobre el llibre El plany de les lletres ferides

43 poemes conformen El plany de les lletres ferides, un llibre que abraça diferents temes amb ritmes, formes i tons molt variats, amb una clara estructura de díptic on la primera de les parts abraça els poemes amorosos, molts d’ells amb un clar destinatari, la persona amada, a la qual es dirigeix amb una propera 2a persona; i una segona part, on trobem els poemes més crítics i compromesos.
Podem apreciar ja des dels primers poemes la influència de la mètrica clàssica amb l’endecasíl·lab ausiasmarquià, també sonets, quartets, quintets, versos amb rimes capricioses i versos amb rima lliure, la majoria. El mateix autor ja ho diu a una entrevista que li feren: s’ha d’aprendre a versar mètricament si volem fer un vers lliure amb un mínim de qualitat i dignitat.
Els temes que hi predominen són l’amor en totes les seves vessants, de fet el mateix poeta arriba a escriure la paraula amor precedida pel prefix entre parèntesi (des); el fet d’escriure; la mort; els records; l’esperança; la crítica social; la crida a la lluita; la recerca de la llibertat... Tots ells amb el nexe comú la ferida, la nafra, l’escletxa, el descosit, la cicatriu. Però malgrat tantes i tantes ferides, el poemes ploren però no sagnen, perquè a dintre dels versos batega una esperança, un optimisme vital, unes ganes immenses de llegir, escriure, aprendre, estimar... viure. En diversos moments el poeta ens parlarà de caminar, córrer, com a sinònims d’avançar, créixer, viure. Així per exemple llegim caminar i escriure, / escriure i caminar o tant hem escrit, / i ens queda tant per llegir, / entendre i caminar del poema Dos mil dotze; o córrer i llegir, / tan necessari / com l’aire per respirar del poema Vides ferides.
Són aquests uns poemes que naixen de la realitat que abraça el poeta: des d’allò que sent, el seu paisatge interior; fins allò que observa, el paisatge exterior; i encara més, allò que se li escapa a la mirada, per inimaginable, insuportable o injust, que més que envoltar-lo, l’estreny amb força. Una barreja entre el silenci del jo poètic i el crit social i necessari. Poemes escrits amb tota la paleta de tons, des de la tendresa més exquisida que observem en poemes com A un clic d’escletxa o Ésser d’aigua, fins al to més corrosiu i crític que veiem al poema Voltors abatussats de la usura verdugada. Són evidents les referències a Estellés i Ausiàs March, per exemple, en el poema Ideals i temps ferits, un poema que conté, potser, el leitmotiv de tot el llibre: lletres ferides de tendresa, esperança, pau i amor, dirà el poeta; perquè malgrat les ferides del dia a dia, les reals (crisi de valors, retallades socials, temps obscurs...), al poeta li resten els versos plorats, suats, soferts, sagnats, però també la tendresa, l’esperança, la pau i l’amor, o almenys el desig de tenir-los, així com les ganes d’aprendre, avançar, lluitar.
Enric Sanç té la capacitat de dominar les rimes i els ritmes, per la qual cosa es pot permetre la llicència de transgredir-los, i per tant ferir-los. Però no solament això, sap jugar amb les paraules, els ha ensenyat a ballar, a fer tombarelles, a parlar i a cridar, a emmudir si cal. I les lletres, en aquest sentit, no es planyen, que riuen, i de quina manera! una riallada ben sonora. Trobem en el llibre de Sanç un llenguatge acuradíssim abillat amb elegància d’aparents paradoxes (una cosa / tenim clara els dos: / que som tres); d’oxímorons, en moltes ocasions en forma de quiasme (morir com un nadó! / nàixer com un difunt; o estimar, com un enemic! / Odiar, com una mare!); de jocs de contraris (no haver-te conegut / mai, / per no haver d’estimar-te / ...sempre); de mots inventats, com ara el substantiu espaitems; d’encabalgaments (el poema Tancant el cercle en va ple)... I tot per trenar la realitat i el record amb els somnis, les quimeres i els impossibles., a la recerca des de qualsevol espaitemps dels tresors més preats: la cultura i la llibertat. Amb llum sobre la foscor i esperança pel futur, malgrat els planys i les ferides.

MERCÈ CLIMENT i PAIÀ
Centre Ovidi Montllor d'Alcoi, divendres, 12 d'abril de 2013

dijous, 4 d’abril de 2013

12 d'abril a Alcoi





Divendres 12 d'abril de 2013 al Centre Ovidi Montllor d'Alcoi. Els amics i poetes Hèctor SerraAlexandre Ros i jo mateix, tindrem el gust de repartir versos enfilats amb TrèmoloEl plany de les lletres ferides i Rerefons amb una presentadora de luxe, Mercè Climent. Allà serem esperant-te!