 |
| Museu de les Civilitzacions, Ankara 2010. © E.S. |
No tothom hi arriba a veure
la claror de la lluna
de les nits estelades.
No tothom hi escolta el son del timbal
el soroll del tabalet
el tou vent de la dolçaina.
No tothom hi es sorprèn
del verd blau de la mar calmada
del blanc i pur cel de la bellesa.
No tothom hi aprecia la cultura
ni llegeix llibres
ni assoleix la plena llibertat;
d’ésser-hi sempre un mateix,
tot el temps.
No a tothom,
la foscor els hi va esborrar.
Un vell somriure,
i ho oblide tot.
E.S.
