Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Pobla de Vallbona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Pobla de Vallbona. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de juny del 2013

Qui diu què sobre El plany?


JAUME PÉREZ MONTANER


Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938) és poeta i assagista. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i ha estat professor a diverses universitats dels Estats Units d'Amèrica. Actualment, exerceix de professor de Literatura a la Universitat de València. D'entre els seus llibres de poesia destaquen els reculls Màscares (1992), Fronteres (1994) i L'oblit (1996). Com a assagista és un dels màxims especialistes en l'obra de Vicent Andrés Estellés, sobre el qual ha publicat antologies, estudis i edicions crítiques. També s'han de ressenyar els seus estudis sobre Ausiàs March, Joan Brossa i Joan Fuster. Ha traduït autors com Wallace Stevens, Anne Sexton, William Sttaford, Barbara Kingsolver, e. e. cummings, Edgar Allan Poe o Edoardo Sanguinetti. Així mateix, ha col·laborat amb articles i estudis en nombroses publicacions tant catalanes com estrangeres: Lletres de canvi, Cairell, Daina (de la qual va ser director, així com de les revistes Occitan/Catalan Studies i Encontres), El Temps, Catalan Review, Revista de Occidente, Cuadernos Americanos o The Paris Review, entre d'altres. 

Des del 1999 fins a la primavera del 2007 ha sigut president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i des del 2013 n'és soci d'honor.


IVAN BRULL



Ivan Brull i Pons (València, 1978) és un poeta valencià. Resident a Silla, la seva bibliografia es va encetar al 2010, amb la publicació de Cantaments, premi Ciutat de Sagunt de Poesia. Al 2012 publica la seua segona obra, Guia de perduts en la Editorial Germania.


El mateix autor, ENRIC SANÇ



Enric Sanç (València, 1976). Economista i escriptor. Ha publicat un poemari “El plany de les lletres ferides” i ha col·laborat en una antologia “Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI” en la col·lecció “Mil Poetes i un País”, tots dos a l’Editorial Germania, Alzira, 2012. Guanyador de la VIII EDICIÓ-2013 dels PREMIS TEODOR LLORENTE de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia amb l'obra: "LES HORES CONCÈNTRIQUES. Set haikus capitals i onze temes de conversació." Soci de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), també és soci fundador del CEL, Centre d’Estudis Locals de la Pobla (Camp de Túria), una entitat cultural. Actualment ha impartit quinzenalment un Taller d'Escriptura Creativa en la Biblioteca Municipal de la Pobla. També és copartícep de diferents projectes culturals com l'INV3RS 2013 de Carcaixent, i ara mateix està enxampat en diferents idees i nous reptes personals.



Per a ell la poesia, com la vida, és un continu aprenentatge, per això segueix llegint i escrivint.

dimarts, 30 d’abril del 2013

Ressenya lliurament PREMI POESIA VIII Edició-2013 PREMIS TEODOR LLORENTE + Cinc cèntims de l'obra premiada






Enric Sanç va estar finalment el guanyador de la VIII EDICIÓ-2013 dels PREMIS TEODOR LLORENTE de la Pobla de Vallbona en la modalitat de POESIA per a adults, amb l'obra en valencià de 200 versos: "LES HORES CONCÈNTRIQUES. -Set haikus capitals i onze temes de conversació." El jurat ha estat format per persones relacionades amb el món de la literatura i l'ensenyament: Marisa Alcañiz, cap del Departament de Valencià de l'institut IES La Vereda, Laura Rubio, llicenciada en Filologia Catalana i Tècnic lingüístic de l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona, Carme Barona, mestra i Directora del col·legi Lluís Vives, i presidit per la regidora de Cultura, Mª Carme Raimundo.



El sopar i lliurament del premis va ser aquest divendres, 26 d’abril de 2013 en el Centre Social al carrer la Senyera, 31 de la Pobla de Vallbona. Allà va rebre un Diploma acreditatiu de mans de l’alcaldesa, Mª Carme Contelles i la regidora de Cultura, després del sopar i ha agraït el Premi. La banda local Jazzbona Big Band amenitzà fantàsticament la vetllada.



Sanç va agrair a la Biblioteca i a l’Ajuntament la creació i manteniment d’aquest Premi de nostre important poeta, així com la possibilitat de presentar-se a ell. El va dedicar a la resta de companys i participants, als assistents a l’acte, amics i família presents. Una dedicació molt especial al seu pare, la seua germana, mare i parella, per estar sempre al seu costat.


El poemari està estructurat en tres parts, conformant un total de dinou poemes:

-Set haikus capitals: Lúxuria, Gola, Avarícia, Ira, Enveja, Supèrbia i Peresa.

-Onze temes de conversació: La vida, La felicitat, L’amor, L’amistat, L’atzar, El fat, La bellesa, Els somnis, La nit, La vellesa i La mort.

-Les hores concèntriques.




En aquest nou poemari, Sanç juga amb la forma i el color de les paraules; la mètrica i la versificació. Enceta el llibre tres cites de Teodor Llorente, Ausiàs March i Marc Granell, respectivament. En la primera part fotografia els set pecats capitals, transgressors de la norma moral religiosa provocant la culpa en forma de haiku, poema breu de tradició japonesa. Com per exemple aquesta mostra:

Luxúria

Desig obsessiu
a frec d’un mirallet
de pell de sal.

Seguidament, onze poemes conformen els temes de conversació acompanyades de onze respectives cites d’alguns dels seus escriptors de capçalera, com si mantingués un diàleg amb ells sobre cada tema a tractar: Joanot Martorell, Omar Khayyam, Jaume Gassull, Charles Baudelaire, Mossén Fenollar, Erich Fromm, Francesc Mompó, Rafael Correcher, Joan Margarit, Gabriel Ferrater i Cesare Pavese. Com a exemple d’un d’aquests poemes el que va llegir en el lliurament del Premis:

“No estic trist quan escric,
sinó que ric, i l’envellir
no m’ha donat encara el trauma
que pel que es veu, a tots ens guarda.”
GABRIEL FERRATER

La vellesa

El pas del temps
ens envelleix
quan a la casa
arribes i
ja no ningú
t’espera, i el cos
perd el seu encant.
Potser o no,
si fa no fa,
mirem l’spill
i no ens agrada
ço que veiem.
Malgrat això
jo mai no em quede
l’alternativa...

I és que l’arruga
és vella i bella.


I per a finalitzar el poemari, el poema que el tanca, Les hores concèntriques, que comença amb dos cites, una de Joan Alcover i altra de Marc Granell. És tracta d’un poema mitològic on apareixen les deïtats Marduk, déu de Babilònia i Tiamat, una deessa i monstre primitiu que pertany a la mitologia babilònica i que pren un paper destacable en el poema èpic Enûma Elish. Tiamat, seria el principi femení del mar, representació de les potencies del caos. Altre, Eros, déu de l’amor però també de la luxúria, el desig i la fertilitat i Tetis, deessa del mar, és la més jove de les titànides i mare de tots els déus fluvials que amb els seus sis germans formen el grup dels Titans i junt al seu germà l’Oceà van tenir les nimfes del mar i tots els rius del món, així com totes les fonts i els llacs. Tetis va ser qui va convertir per càstig a Cal·listo i el seu fill Arcas en l’Óssa Major i la Menor, i des d’aquell moment donen voltes i serveixen com a punt d’orientació. I la última deïtat i no per això menys important, Febo, nom usat en la mitologia clàssica per a referir-se a Apol·lo, déu de la bellesa masculina, de la música i de la poesia, així com de la medicina en la mitologia grega i déu del Sol en la mitologia romana.


Enric Sanç (València, 1976). Llicenciat en Economia per la UV. Ha publicat un poemari “El plany de les lletres ferides” i ha col·laborat en una antologia “Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI” en la col·lecció “Mil Poetes i un País”, tots dos a l’Editorial Germania, Alzira, 2012. Guanyador de la VIII EDICIÓ-2013 dels PREMIS TEODOR LLORENTE de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia amb l'obra: "LES HORES CONCÈNTRIQUES. Set haikus capitals i onze temes de conversació." Economista i escriptor, també és soci fundador del CEL, Centre d’Estudis Locals de la Pobla (Camp del Túria), una entitat cultural. Actualment exerceix d'Economista en una botiga de Belles Arts a Xàtiva i imparteix quinzenalment un Taller d'Escriptura Creativa en la Biblioteca Municipal de la Pobla. Per a ell la poesia, com la vida, és un continu aprenentatge, per això segueix llegint i escrivint.

Lliurament Premi en La Pobla Televisió:
(Poesia al minut 1:42)