Volada d'El plany

 

*Nou retall de premsa de hui mateix sobre la presentació del poemari al Levante-EMV i darreres opinions i comentaris del llibre:

-"Enric Sanç inicia amb 'El plany de les lletres ferides' la seua carrera poètica. L'autor de la Pobla de Vallbona expressa en el poemari els seus estats d'ànim amb un llenguatge molt cuidat". Enllaç a la web del diari

SERGI PITARCH
(http://www.levante-emv.com/television/2012/02/01/csif-premia-sergi-pitarch-periodista-revelacion-2011/877521.html)
PERIODISTA -Periodista Revelació 2011 de la Comunitat Valenciana-.

-"...un llibre que tracta de viatjar amb el lector per diversos espais físics i onírics".
FRANCESC MOMPÓ
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Momp%C3%B3_i_Valls
ESCRIPTOR I PROFESSOR -Premi 2010 de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida, entre molts d'altres.-

Vídeo-resum del divendres 19 d'octubre del 2012 de la presentació del poemari "El plany de les lletres ferides" a la Pobla de Vallbona (Camp del Túria, País Valencià), fet per La Pobla Televisió:

-"Haurien de traslladar-nos a la visita de la gran escriptora, Ana Maria Matute, i hauran de passar molts anys per a poder tindre la sort de veure a la Casa Cultura Pobla Vallbona un esdeveniment cultural de la talla i magnitud com la de la presentació del poemari d'Enric Sanç, magnificament acompanyat pels poetes Pérez Montaner i Ivan Brull, i els músics Carles Pastor i Jordi Esteve".
SEBASTIÀ PIÀ
Coordinador d'Esports de Canal 9-RTVV
PERIODISTA

-"Un apassionat de la poesia, en el camí de la bona poesia"
JAUME PÉREZ MONTANER (Jaume Perez Montaner)
(http://www.escriptors.cat/autors/perezj/pagina.php?id_sec=33)
POETA I ASSAGISTA -Onze anys president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana-.

-"Un més que probable projecte de bon poeta i una persona molt humil"
IVAN BRULL
(http://www.onadaedicions.com/vmchk/brull-pons-ivan)
POETA -Guardonat amb el 13è premi de poesia Jaume Bru i Vidal, Ciutat de Sagunt, 2010-.

Prèvia Presentació Llibre en la Pobla Televisió

-"Una ferma promesa de les lletres catalanes al País Valencià"
EL CAU DE CALPURNI
(http://calpurni.blogspot.com.es/2012/10/silenci.html)
PROFESSOR IES BENAGUASIL-.

-Entrevista de l'autor en l'Editorial Germania Comunicació d'Alzira:
http://editorialgermania.blogspot.com.es/2012/10/enric-sanc-de-les-experiencies-viscudes.html
MANEL ALONSO (Manel Alonso Català)
(http://www.escriptors.cat/autors/alonsom/pagina.php?id_sec=92)
POETA-.

-Pel nostre estimat company de versos, Hèctor Serra, també em podreu trobar en una ressenya del poemari a la secció de Cultura del periòdic L'ACCENT en el número 237:

http://issuu.com/laccent/docs/accent237

"I ara que a la fi hem assolit arrelar les paraules / les fem somiar per la xarxa amb un clic d’esperança".

Gràcies, novament, Hèctor! I gràcies a l' Editorial Germania, per aquesta oportunitat que m'hàveu brindat per poder fer arribar a "aixopluc dels ulls dels àvids lectors" els nostres versos.

La ressenya també la podreu trobar al bloc d'Hèctor: http://lextraradi.blogspot.com.es/2012/11/de-xarxes-poetiques-i-nafres-obertes.html

-També en la premsa digital, "Ahora Valencia" i "Ahora la Pobla de Vallbona":
http://www.ahoravalencia.es/enric-sanc-presento-su-libro-de-poemas-el-plany-de-les-lletres-ferides/  

-Llibres valencians, Portal del llibre. Associació d'Editors del País Valencià: http://www.llibresvalencians.com/Presentaciu-El-plany-de-les-lletres-ferides-Enric-Sanu_va_11_480_0.html

-El periòdic: http://www.elperiodic.com/pobvallbona/noticias/199853_escritor-pobla-vallbona-enric-sanc-presenta-primer-poemario-plany-lletres-ferides.html

-Presspeople: http://www.presspeople.com/pr/l-escriptor-pobla-vallbona-enric-sanc

****No has pogut assistir a la presentació? Com aconseguir el poemari? Per 10 euros (IVA inclós) i sense despeses d'enviament te'l porten a casa punxant en el següent enllaç: (Primera edició, quasi esgotada! Vas a esperar a què te'l conten?)****

http://tienda.germania.es/mil12

Ja fa uns quants mesos, Manela Gracià, recomanava des de Sitges el meu bloc de poesia abans de, fins i tot, ser editat i publicat. I em va regalar aquesta meravellosa pedra gravada, que amb grata sorpresa encara conserve amb molt de carinyo. Són aquestes xicotetes coses, malgrat tot, les que et fan seguir endavant:

http://pedresgravades.wordpress.com/2012/03/18/lo-plany-de-les-lletres-ferides/

Viatge a la felicitat (I)

It’s closed!

Viure serà morir

"El mar, però,
dóna i pren la memòria..."

FRIEDRICH HÖLDERLIN

Olia a pluja
de llavis frescs.

Un cor destinat
amb ulls de glaç
asseguts sobre la lluna
al vent descarnat.

Una mar de gel
sospira plaers
amb llàgrimes de temps
i vertigen d'hivern.

Ulls tendres
de delícies plaents
brollen d'una boca,
amb una rosa,
de lluna creixent.

Núvols de fusta,
rams de flors secrets,
branques d’arbres
i càl·lids descolorits.

El sol dissol la vida
fràgil, incerta, lliure
a cada instant.

Desig natural
de cabells purs
sobre els teus pits,
un somriure de fulles
que emana de les flors.

Un absolut contacte
de pensament viu
ple de pols
i uns alés en els acords.

L'oblit crema la mà
al foc de l'ull
d'un raig nu,
teixint les nits.

Espais de vidre
que mouen cors dibuixats
despullats d'arenes
i pètals retornats.

Perfum de roser
i de la flor del taronger,
paraules lliures
d'un vers divers.

Un mur de galàxies
d'atzur horitzó,
rectes d'un món
de jardins encoberts.

Fruits saborosos
a l'ombra del desig
d’un temps amat i ple.

Un viatge al capvespre
de bes ardent i fugisser:
petita caixa que ajunta
realitat i desig,
aroma de ventre,
sospir de dematí.

Brot de dolç porpra
impregnat de fresca espurna,
remor d’un dia
d'inefable gota.

Dormies encara,
sense rerefons,
més de mil i una nits.

La nit acarona pètals
mentre els meus dits
els teus llavis palpen.

Viure serà morir.

 

E.S.

Mil anys

MIL ANYS

Ai pei Wulf.

Ritmis dum lascivio, versus dum propino.
Ipse licet renias musis comitatus, Homere.
Non habet unde suum paupertas
pascat amorem.

Si per la destrucció de Troia i l’incendi de Pérgamo,
(quan Tristan, enamorat d’Iseo, la rossa)
es troba la perfecció de la poesia si
depèn de l’amor i de com es manifesta.

Llavors sóc perdut en la font de Narcís.

Nemt, frowe, disen Kranz.

¿Tan famèlic et veus com Esaú, de senzillesa, plaer, goig i cortesia?
-De Joan Bol ‘and’ eu maravilhado-.

Mal me quieren en Castilla, don Rodrigo.
-Yo no digo mi canción
sino a quien va conmigo.

De la mà de Beatriu entre al Paradís;
guiat al Purgatori per Virgili,
perdut a l’infern cercant a déu.

Madonna la Pietà,
cosa mortale come esser pò si
adorna e si pura?
-Guido, Lape, Dante encantats.

En una barca navegant a voluntat,
farem camins dubtosos per la mar.

De la Divina Comedia a Semíramis, Cleopatra,
Helena, Dido, Francesca. –Sortint de l’infern.
Revestida de plomes de neu de gavina pura,
Laura de Petrarca.

Plena de seny, la fugacitat del temps
i la insignificant vida, vessada al Sena.

Partint-me l’ànima,
escrivint aquest testament
en un burdel treballat.

Oh, senyora de Nèmesis,
pren altre vas de vi negre,
per a què així els poetes
tasten de nou la teua bellesa,
d’immortal matèria.

L’imagination dans l’expression –encara és de nit.

Ja no escric pel foc d’un amor desconegut
perquè més prudent és per l’aflicció, canviat,
i mire més alt, i a la meua ploma assenyada
altre foc es consumeix.

¿I per què són els homes més savis
aquells que renuncien a tot?

Però eixa és altra història –Kipling.

Deixeu-me plorar
a vores del mar.
¿Diré que ets
un dia d’estiu?
Sent objecte defallit,
amor servit
per nova alquímia.
¿Si de cas l’art assoleix
la cinquena-essència del no-res?

Oh, Roma!
En la teua grandesa,
en la teua bellesa,
fugí del que era ferm,
i tan sols el fugisser
roman i perdura.

I pare, tu que mai m’ordenares
que fera grans camins,
allà on la terra es lucra
i l’esperança dels diners
brilla segura.
Ni m’espentares al dret
ni a les condenes del neci aldarull.
En canvi, desitjós de què la meua ment
conreada enriquira,
permets que m’allunye dels sorolls
de la ciutat, en profund retir,
gràcies a la feliç companyia d’ Ἀπέλλων.

How do you know but ev’ry Bird that cuts the airy way,
Is an immense world of delight, clos’d by your senses five?

Però a nosaltres no ens es donat
descansar enlloc;
desapareixen, sufreixen
els homes, cauen
cegament d’una
hora en altra,
com aigua, de cudol
en cudol etzibant
durant anys a la incertesa.

I no pots amagar-me les teues belleses.
Assolint amb l’esguard el tendre verd
del teu vast jardí, molt et vaig contemplar,
dret en ple cel sobre la clara muntanya.

¿Coneixes als fills de Minerva?
Have sight of Proteus rising from the sea;
Or hear old Triton blow his wreathed horn.

Doncs encara que l’esplendor fos tan brillant,
i res em torne l’instant
de l’herba i de les flors,
no ens lamentarem,
trobarem noves forces
en els pensament que brollen
del patiment humà
i la ment reflexiva.

En eixe mateix instant em vaig veure capaç d’orar;
del meu coll es va despendre l’Albatros
i lliure, com un plom,
es submergí en la mar.

Idealisme màgic:
la flor blava de la poesia
i el regne de la nit.

Així cantaven els poetes: trista
necessitat dictava les seues paraules;
però la nit eterna, indesxifrable,
símbol greu d’estrangera força,
guardava el seu secret...

I no tan sols perceps una breu hora aquestes belleses;
no, perquè, així com els arbres murmullen en torn al temple
es converteixen de sobte en alguna cosa tan venerada
com el temple mateix, així la lluna,
la passió de la poesia i un infinit esplendor,
ens assalten fins convertir-se en llum de goig a nostres ànimes
i tan estretament ens circumden
que, ja encobertes de llum, ja de penombra,
han de per a sempre acompanyar-nos o morim.

¿Fou una visió o un somni de vigília?
Ja no s’escolta el càntic. ¿Estic despert o és que estic dormit?

I tu, ciutat humil, els teus carrers per a sempre
quedaran en silenci, sense cap que torne,
i proclame perquè quedares desolada.

¿A on amb els seus càntics fugí la primavera?

Die Wahrheit schwindet von der Erde,
Auch mit der Treu ist es vorbei.
Die Hunde wedeln noch un stinken
Wie sonst, doch sind sie nicht mehr treu.

Així que en aquesta
immensitat s’enaigua el pensament:
i naufragar és dolç en aquesta mar.

Passà l’amor, aparegué la Musa
i s’aclarí el pensament obscur.
Lliure, de nou cerque el llaç
de màgics sons, sentiments i pensaments.
Escriu i el cor no enyora;
la ploma, que s’oblida, tan sols traça
inacabats versos, i
no peus, ni caps de dona.
Les brases no s’encenen de nou,
i trist i ja sense llàgrimes,
prompte l’eco de la tempesta
s’apaivagarà en la meua ànima:
aleshores començaré a escriure
un poema de vint-i-cinc càntics.

La lune était sereine et jouait sur les flots.
La fenêtre enfin libre es ouverte à la brise,
La sultane regarde, et la mer qui se brise,
Là-bas, d’un flot d’argent brode les noirs ïlots.

Demà a l’alba quan llostregen els camps,
mira, jo partiré. Bé sé que tu m’esperes.
Aniré jo pel bosc, aniré per la muntanya.
Ja no puc viure lluny de tu més temps.

Món oníric, d’actitud visionaria d’artista il·luminat.

Home! lliure pensador –creus que eres l’únic pensador
en aquest món, on la vida esclata en totes les coses:
de totes les forces que tens la llibertat disposa,
més l’univers està absent dels teus consells.

C’est l’Ennui! –l’oeil chargé d’un pleur involontaire,
Il rêve d’échafauds en fumant son houka.
Tu le connais, lecteur, ce monstre délicat,
-Hypocrite lecteur, -mon semblable, -mon frère!

(Continuarà...)

E.S.

El mite de Sísif

Per reeixir de tot aquest ensurt
i de la mort no fer més gran teatre
del nodrit amor faig un cant de batre
d’aquesta vida que és un pur absurd.

I ja suggestionada la angoixa,
sense esperança del cos, la tendresa.
No pertany al seu futur, la noblesa,
ni als sens destí una revolta moixa.

I al retrobar-me amb el vi de
l’absurd i el pa de la indiferència
reste fidel a la evidència:

Tot ésser sa tendeix a multiplicar-se –i jo refuse el suïcidi.

E.S.


Para sobrevivir a todo este susto
y de la muerte no hacer más gran teatro
del buen amor hago una canción de trillar
de esta vida absolutamente absurda.

Y una vez hipnotizada la congoja
sin esperanza del cuerpo, la ternura.
No pertenece a su futuro, la nobleza,
ni a los sin destino una falsa revuelta.

Y al reencontrarme con el vino del
absurdo y el pan de la indiferencia
permanezco fiel a la evidencia:

Todo ser sano tiende a multiplicarse –y yo rechazo el suicidio.

Trad. pròpia

Lego ergo sum

LEGO ERGO SUM

Jo, que sempre respirí entre les llindes
del no res i cap cosa. Escrivivint
entre faules i romanços. Menystingut
tan sols per alguns. Veig com el nou temps
ateny tot aquell de qui m’envoltí.

Heus ací quan m’inquireixen en què
estic covant-me ara? I és en aquest moment
que m'aferme al mateix de sempre: a viure.
Cobrir-me, emmudir, sotmetre’m fotent
això que mal anomenem, bellesa.

Fugí de tot allò que era ferm, i
ara tot açò, fugisser, és el que roman i perdura...

E.S.


LEO LUEGO EXISTO

Yo, que siempre respiré entre los limites
de la nada y ninguna cosa. Escribiviendo
entre cuentos y poemas. Despreciado
solo por unos pocos. Veo como los nuevos tiempos
abordan a todos aquellos quienes me rodearon.

¿Hay aquí cuando me averigüan en que
me estoy entreteniendo ahora? Justo en ese momento
que sostengo lo mismo de siempre: a vivir.
Disfrazarme, callar, tratar de hacer
eso que mal decimos, belleza.

Huí de todo aquello que era estable y duradero, y
ahora todo esto, fugaz e instantáneo, es lo que permanece y perdura...

Trad. pròpia