 |
| Joseph Mallord William Turner. Fisherman at sea |
NIT DE TRISTESA
Nit de tristesa, els ulls em ploren sols,
el món m'espenta just en el darrer tren
Vull emigrar per tancar la ferida
la vida efímera de la tardor gris.
Mai no s'esborren les síl·labes de vidre.
Mudat per mi, l'abisme existeix més:
mon petit món de paraules ferides.
Ombra mal feta d'aquest cor reprimit.
Tot apostat i no ens hem guanyat res.
No puc fer més: ma vida poesia.
ENRIC SANÇ. El plany de les lletres ferides.
Ed. Germania, 2012. Pàg. 9.
M'agrada el teu poema perquè m'hi trobo en molts versos. L'última estrofa m'arriba a l'ànima!!!
ResponEliminaEnric, he trobat un comentari a les Itineràncies poètiques, el blog que vaig muntar fa anys per compartir poesia amb qui vulgués venir-hi.
Interpreto el teu Toc, toc, i el teu "Ave Maria pusíssima" :D com unes ganes d'entrar-hi. Si em deixes una adreça electrònica t'envio la invitació per a ser també autor d'aquest blog.
L'activitat que estem preparant és tot un més d'enllaçar poemes. Començarem l'1 de setembre i podràs participar lliurement quan vulguis i quan una paraula o un vers d'un poema te n'inspiri un altre. Agafes aquest mot o aquest vers i fas el teu poema que pots publicar a continuació.
De seguida que tingui una adreça t'ho envio.
Fins aviat.
Ja està, ja està, ja he trobat la teva adreça i la invitació ja està enviada. Només que l'acceptis amb un clic, Les Itineràncies poètiques són a les teves mans...
EliminaUna abraçada.
Moltíssimes gràcies, Carme, per tot. Per la teua invitació i les teues paraules. Forta abraçada!
EliminaLa resignació del poeta, sentim el que sentim i som com som, m`agrada molt, a més molt adient l`elecció de la imatge.
ResponElimina