RESSENYA PRESENTACIÓ CASAL JAUME I DE GANDIA DEL POEMARI “ESPENTAR L’ABISME” DE MIQUEL MOIGA (PSEUDÒNIM LITERARI DE MIGUEL MONEDERO i GARCIA). EDITORIAL GERMANIA, ALZIRA 2013.
He tingut la comanda de presentar avui un poemari d’un company, Miquel Moiga. Primer que res vull agrair-li haver confiat amb mi i així donar-me la oportunitat de poder presentar-lo, al Casal pel magnífic lloc cedit, i a tot el públic per la seua assistència a l’acte. També agrair la tasca de l'Editorial Germania i del director literari, Manel Alonso, per fer donar a conèixer tantes noves veus poètiques en nostre País. A més, tenint en compte les dificultats econòmiques que comporta la crisi actual.
Miquel ha sigut company al Taller de Poesia de la UPV que imparteix el poeta Ivan Brull. Miquel és un xic molt jove, nascut l’any 1992 a Gandia. Estudiant d’arquitectura, les seues passions també són la música i la poesia. Client habitual de la nit i la seua soledat és un observador rigorós de tot el que li envolta. Amant de la bona poesia, entre els seus poetes de capçalera podem trobar Martí i Pol, Gabriel Ferrater, Estellés, Espriu, Baudelaire, Rimbaud i Bukowski, entre molts d'altres.
La primera impressió que em va donar quan el vaig conèixer va ser el d’una persona molt introvertida i reflexiva amb un gran amor vers la llengua i el País. Pense que aquestes característiques es veuen reflexades molt bé en la seua poesia. No obstant, s’ha de tenir en compte la seua jovenesa (21 anys) i que per a ser un primer llibre està bastant bé. És un lletraferit que si segueix llegint i adquirint coneixements promet, en té un llarg recorregut a fer. Per això sé que els seus versos madurats i pensívols espanten de bell esglai malgrat la seua precocitat literària i la seua gosadia. Diuen que un primer llibre, així com els següents, s’han de deixar reposar bé. Que tinguen el seu adequat solatge. Així que també es important tindre en compte açò a l'hora de jutjar uns poemes encara tendres però que en ocasions corprenen.
A més a més, fa molt poc, ha estat el guanyador del XVIIe PREMI LITERARI ROSA DE PAPER, organitzat per la Florida Universitària i Andana Editorial en la Categoria D de Poesia amb l’obra Apologia d’un instant. Aquest és un títol suggeridor per a uns poemes breus recollits per a merèixer el premi de la Rosa de paper. Motiu avui de doble orgull per a d’ell.
43 poemes dividits en tres parts conformen el llibre de poemes: 1) Barrar el pas al límit, 2) Jo no confesso i 3) A trenc d’alba. Acompanyats de citacions dels seus poetes de capçalera aquest poemari està en contínua lluita per la seua pau interior i la recerca de la felicitat. És entre el silenci i la paraula, on el poeta escriu els següents versos en les nits de neguits i soledats, com l'udol d’un llop que s’emmiralla en una lluna plena de lletres delicades. Aquest llibre evoca sentiment i reflexió. Ara bé, la creació literària comença quan el lector fa seua la obra i la interpreta segons els seus coneixements, experiències i estat d’ànim. El següent poema és una bona mostra de la seua gosadia literària i de les imatges que conté el poemari. Amb 14 versos on 2 trenquen el ritme usat de 6 síl·labes de la resta, el tercer i el darrer, fent-los de 7*. Així, gosant a trencar-lo, com ho faria un poeta més experimentat:
SIRENA
La llum de l’estel fa
càlida la nit com
l’abraçada amb què ens omplires.*
Fou el foc primitiu
de les teues paraules
que ens impregna de càntics
a les terres de l’Àfrica.
La roca, tot i ésser,
cos d’inerta natura,
no vol defallir mai.
Quan no dol el record,
dol l’enyor o l’absència.
La mar Mediterrània
ens banya l’enyor, sirena*.
I ara li passe la paraula al company, Miquel, perquè ens explique el procés de la seua creació literària i recite els seus versos. Que eixe és el motiu per el qual estem ací. Per això li desitge al protagonista d’aquesta nova aventura, que just comença; bon vent i bona barca.
ENRIC SANÇ
A Gandia. Divendres, 21 de juny de 2013
A Gandia. Divendres, 21 de juny de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada