Voltors abatussats de la usura verdugada

Trenc d'alba a Daimús platja 2009 © E.S.

Des de la humil indignació,

cor i ànima de l’honrada essència,

els voltors de la usura planegen

sense no gens ni mica sacietat.

Infaust quimerut espanyaportes

d’un monstruós canalla pertorbat.

Fals, desgraciat cagamiques,

garrepa infortunat.

Misèrrims escanyapobres,  

sense ànima,

entranyes,

ni escrúpols.

Lladrunyen als pelacanyes i al poca-roba,

per fer més cabdalats

als més opulents i acabalats.

Advocats de la baixesa i la immoralitat.

Voltors àvids de cabals i doblers.

Lànguida i parsimoniosa injustícia,

tirania d’aquesta iniquitat.

Pixatinters; dependent i oficinista,

alienats per quatre venedures.

Fal·laços falsificadors,

sense esperit ni sentiments.

                                                                      

Especulació d’interès i avarícia,

carteristes de guant blanc.

Resultat d’un sistema metzinós,

humans salvatges i despietats.

Voltors dolents i malentranyats,

tots ells perversos;

miseriós promotor i lletrats de l’engany

financers usurers, falsos especuladors crapulosos.

Viuran i moriran en la pobresa,

menjant-se la vilesa de la seva porcada

sense conèixer els valors humans,

ni sa ressentida felicitat.

E.S.