Esquinç de l'ànima

L’aigua em fa renàixer

la bicicleta em dóna llibertat

el vent em somriu el rostre

l’aigua m’alegra el cor

gotes d’aigua rellisquen les espatlles,

pedalegen  sense fre

unes rodes humides

mans amollegades.

Sentiments que s’escorren

que em recorden nostre primer bes

com el teu pèl dur m’esborronava l’alè

remembrances d’un passat

que no sempre va ésser millor

l’última vegada que s’ envoltarem

et vas esmunyir entres els meus braços,

esquinç de l’ànima.

Passos endavant sabent

que no mai et tornaré a veure

desconfiança amb un mar de nàufrags 

obscuritat des del dia que vas cloure els ulls,

escletxa de desconhort sentida

espenta pel teu record

l’aigua em fa renàixer

la bicicleta em dóna llibertat.

E.S.

Sociedad herida

Royalty-free photos® files from iStockphoto.com

Un día nos despertamos 
y descubrimos 
que éramos pobres. 

Algunos ya no llegan 

a fin de mes. 

Otros que veían en esta crisis 

una oportunidad 
ahora creen que el destino 
no está en sus manos, 

sino en las de indeterminados enemigos oscuros. 

Unos pocos han decidido rebelarse 

por el escénico miedo que les invade. 

Pocos se benefician mucho de ello, 

los de siempre. 

Pero todos coinciden; 

esto tan solo acaba 
de empezar.

 Ya nada será lo mismo. 

Un beso tuyo,

y lo olvido todo. 

E.S.

Voltors abatussats de la usura verdugada

Trenc d'alba a Daimús platja 2009 © E.S.

Des de la humil indignació,

cor i ànima de l’honrada essència,

els voltors de la usura planegen

sense no gens ni mica sacietat.

Infaust quimerut espanyaportes

d’un monstruós canalla pertorbat.

Fals, desgraciat cagamiques,

garrepa infortunat.

Misèrrims escanyapobres,  

sense ànima,

entranyes,

ni escrúpols.

Lladrunyen als pelacanyes i al poca-roba,

per fer més cabdalats

als més opulents i acabalats.

Advocats de la baixesa i la immoralitat.

Voltors àvids de cabals i doblers.

Lànguida i parsimoniosa injustícia,

tirania d’aquesta iniquitat.

Pixatinters; dependent i oficinista,

alienats per quatre venedures.

Fal·laços falsificadors,

sense esperit ni sentiments.

                                                                      

Especulació d’interès i avarícia,

carteristes de guant blanc.

Resultat d’un sistema metzinós,

humans salvatges i despietats.

Voltors dolents i malentranyats,

tots ells perversos;

miseriós promotor i lletrats de l’engany

financers usurers, falsos especuladors crapulosos.

Viuran i moriran en la pobresa,

menjant-se la vilesa de la seva porcada

sense conèixer els valors humans,

ni sa ressentida felicitat.

E.S.

Somriures ferits de necessitat

Parc Sant Vicent de Llíria 2011 @ E.S.

Del parc Joan Fuster

a l’alqueria del Duc

pels marjals de la Safor.

Entre cultura i natura

un llibre a la butxaca.

Entre passeig i passeig,

uns ànecs em dansen i ballen.

Un de pic roig i potes taronges

altre de pic taronja i potes més obscures.

Un m’aixeca les ales

altre m’avisa que cau el vespre.

Verd, pau, ombra acollidora.

Mentre tu dorms,

el món va fent camí.

Ausiàs March a Mercuri,

veles e vents a sos desig complit.

De Gandia al Parc de Sant Vicent de Llíria

passant pels Jardins de Vivers del cap i casal.

Si algun dia em busqueu

potser per allí em trobareu.

Un somriure teu,

pot fer joia i goig

al més necessitats.

Per tendres mirades,

ens hi distingireu.

E.S.