Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

diumenge, 30 de juny de 2013

dissabte, 22 de juny de 2013

Ressenya "Espentar l'abisme" de Miquel Moiga

RESSENYA PRESENTACIÓ CASAL JAUME I DE GANDIA DEL POEMARI “ESPENTAR L’ABISME” DE MIQUEL MOIGA (PSEUDÒNIM LITERARI DE MIGUEL MONEDERO i GARCIA). EDITORIAL GERMANIA, ALZIRA 2013.



He tingut la comanda de presentar avui un poemari d’un company, Miquel Moiga. Primer que res vull agrair-li haver confiat amb mi i així donar-me la oportunitat de poder presentar-lo, al Casal pel magnífic lloc cedit, i a tot el públic per la seua assistència a l’acte. També agrair la tasca de l'Editorial Germania i del director literari, Manel Alonso, per fer donar a conèixer tantes noves veus poètiques en nostre País. A més, tenint en compte les dificultats econòmiques que comporta la crisi actual.

    Miquel ha sigut company al Taller de Poesia de la UPV que imparteix el poeta Ivan Brull. Miquel és un xic molt jove, nascut l’any 1992 a Gandia. Estudiant d’arquitectura, les seues passions també són la música i la poesia. Client habitual de la nit i la seua soledat és un observador rigorós de tot el que li envolta. Amant de la bona poesia, entre els seus poetes de capçalera podem trobar Martí i Pol, Gabriel Ferrater, Estellés, Espriu, Baudelaire, Rimbaud i Bukowski, entre molts d'altres.



    La primera impressió que em va donar quan el vaig conèixer va ser el d’una persona molt introvertida i reflexiva amb un gran amor vers la llengua i el País. Pense que aquestes característiques es veuen reflexades molt bé en la seua poesia. No obstant, s’ha de tenir en compte la seua jovenesa (21 anys) i que per a ser un primer llibre està bastant bé. És un lletraferit que si segueix llegint i adquirint coneixements promet, en té un llarg recorregut a fer. Per això sé que els seus versos madurats i pensívols espanten de bell esglai malgrat la seua precocitat literària i la seua gosadia. Diuen que un primer llibre, així com els següents, s’han de deixar reposar bé. Que tinguen el seu adequat solatge. Així que també es important tindre en compte açò a l'hora de jutjar uns poemes encara tendres però que en ocasions corprenen.




    A més a més, fa molt poc, ha estat el guanyador del XVIIe PREMI LITERARI ROSA DE PAPER, organitzat per la Florida Universitària i Andana Editorial en la Categoria D de Poesia amb l’obra Apologia d’un instant. Aquest és un títol suggeridor per a uns poemes breus recollits per a merèixer el premi de la Rosa de paper. Motiu avui de doble orgull per a d’ell.

    43 poemes dividits en tres parts conformen el llibre de poemes: 1) Barrar el pas al límit, 2) Jo no confesso i 3) A trenc d’alba. Acompanyats de citacions dels seus poetes de capçalera aquest poemari està en contínua lluita per la seua pau interior i la recerca de la felicitat. És entre el silenci i la paraula, on el poeta escriu els següents versos en les nits de neguits i soledats, com l'udol d’un llop que s’emmiralla en una lluna plena de lletres delicades. Aquest llibre evoca sentiment i reflexió. Ara bé, la creació literària comença quan el lector fa seua la obra i la interpreta segons els seus coneixements, experiències i estat d’ànim. El següent poema és una bona mostra de la seua gosadia literària i de les imatges que conté el poemari. Amb 14 versos on 2 trenquen el ritme usat de 6 síl·labes de la resta, el tercer i el darrer, fent-los de 7*. Així, gosant a trencar-lo, com ho faria un poeta més experimentat:

SIRENA

La llum de l’estel fa

càlida la nit com

l’abraçada amb què ens omplires.*

Fou el foc primitiu

de les teues paraules

que ens impregna de càntics

a les terres de l’Àfrica.

La roca, tot i ésser,

cos d’inerta natura,

no vol defallir mai.

Quan no dol el record,

dol l’enyor o l’absència.

La mar Mediterrània

ens banya l’enyor, sirena*.



    I ara li passe la paraula al company, Miquel, perquè ens explique el procés de la seua creació literària i recite els seus versos. Que eixe és el motiu per el qual estem ací. Per això li desitge al protagonista d’aquesta nova aventura, que just comença; bon vent i bona barca.

ENRIC SANÇ
 A Gandia. Divendres, 21 de juny de 2013

dimarts, 11 de juny de 2013

Entrevista a Infotúria. Dilluns, 3 de juny de 2013



EL NAIXEMENT D'UN POETA
Per José Fornieles



Enric Sanç i Ferrandis va nàixer a la ciutat de València el 1976. Als pocs anys de vida va vindre a viure a la Pobla de Vallbona, on ha residit fins a l'actualitat. Aquest veí edetà va estudiar Econòmiques a la Universitat de València i en l'Université Libre de Bruxel·les a Bèlgica. Però la seua millor virtut no floreix al camp de les ciències, sinó que ho fa de la mà de les lletres. Enric és un dels nous descobriments al món de la poesia. D'aquesta manera, ha estat el guanyador de la VIII Edició-2013 dels PREMIS TEODOR LLORENTE de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia amb l'obra: "LES HORES CONCÈNTRIQUES. Set haikus capitals i onze temes de conversació".

- Com es converteix un economista en un poeta?

De vegades l'atzar i el fat et juguen males passades (Se'n riu). En el meu cas els meus primers versos que són els que donen cabuda al meu primer poemari són ferides que naixen del desamor, de la incomprensió del món, de la crítica social i del silenci personal. Malgrat que hui per hui el que em dóna de menjar és la meua carrera d'Economia i no la poesia, encara que sone poc romàntic, és així.

- Al 2012 vas escriure el poemari "El plany de les lletres ferides", publicat a l'Editorial Germania. Com et poses en contacte amb aquesta editorial per fer el llibre?

L'escriptor i poeta, director literari de l'Editorial Germania Manel Alonso es va ficar en contacte amb mi mitjançant un breu correu-e. Havia naufragat pel meu bloc i va trobar algunes nafres interessants. De seguida em va fer una proposta editorial que em va deixar bocabadat, que vaig acceptar amb orgull i molt de gust. I així de mica en mica em vaig sentint menys Robinson Crusoe en aquesta immensa petita illa deserta que és la vida.

- Per què has escollit aquest títol per al poemari?

El plany és un lament i la imatge de les lletres ferides pense que és molt gràfica. Pense que descriu molt bé el sentit del poemari. Caldrà llegir-lo per donar-me la raó o acabar llevant-me-la.

- Em contes que Manel Alonso coneix el teu blog i aleshores contacta amb tu. Com pot seguir-te qualsevol que vulga saber de la teua obra?

Ara mateix tinc tres blocs actius, en spillollibresdelsdies.blogspot.com es poden trobar els tres. En l'Spill o llibre dels dies penge els darrers poemes. En El plany de les lletres ferides vaig informant de les diverses presentacions que vaig fent pels indrets de nostre País Valencià i pròximament vull fer per tot el territori lingüístic. I el tercer Els nostres escrits consisteix en un bloc comú amb els meus alumnes del Taller d'Escriptura Creativa de la Biblioteca de la Pobla de Vallbona on compartim els nostres textos i la nostra passió comuna per la Literatura.

- Vas col·laborar en l'antologia "Estels de paper. Vint-i-un poemes per al segle XXI". Has participat en cap altra?

Estem pendents del pròleg de Jaume Pérez Montaner. Uns quinze companys aportem quatre poemes cadascú a "Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans". On col·laborem poetes dels tres territoris de nostra llengua comuna; les Illes, el Principat i el País Valencià. Per exemple amb Hèctor Serra ja compartesc doble antologia, gran poeta i amic. També estic pendent d'altres publicacions i estic presentant-me a alguns premis literaris més.

- Actualment eres soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià (AELC-PV). Com accedeixes a aquesta associació i quin sentiment et produeix el fet de pertànyer a aquesta associació?

Vaig contactar amb la seua presidenta Gemma Pasqual mitjançant un sopar pel 75 aniversari del mestre Jaume Pérez Montaner que ha estat uns quants anys el president i amb el qual he tingut la sort i l'honor de ser alumne seu en la Universitat de València.

- Si et pregunte, d'on naix la teua inspiració?

La inspiració del poeta diuen que ve de la Musa, del vi, de l'ànima, de les experiències, de les lectures, de l'amor, del desamor, de la justícia, de les injustícies.... Pense que el poeta ha de ser un compromès amb el temps que viu i la societat i al mateix temps ha de descriure el sentiment amb la major brevetat i atemporalitat que li siga possible per tractar de ser universal. Molts pocs ho aconsegueixen. També hem de ser crítics, fins i tot amb nosaltres mateixos.

- Quin és el teu autor predilecte?

En tinc molts de poetes de capçalera. Per citar-ne alguns de vius i d'actuals valencians o fets ací: Marc Granell, Pérez Montaner, Ivan Brull, Manel Alonso, Francesc Mompó, Hèctor Serra, Josep Micó, Abel Dàvila, Rafa Correcher, Mercè Claramunt, Josepa Monteagut, Xelo Llopis, Miquel Català, Salva Lauder, Antonio Martínez, Alba Fluixà, Pep Alfonso, Bibiana Collado, etc.

- I el millor llibre que has llegit recentment?

"Arqueologia" d'Enric Sòria. Edicions Alfons el Magnànim. Premi de Poesia. València, 2012.

- De quin poema teu estàs més orgullós?

Normalment estic més orgullós dels darrers perquè pense que vaig aprenent i millorant i dels primers me'ls mire amb distància com dient, i això ho escrit jo? Supose que tenien el seu moment. Ara bé sincerament anem millorant o al menys això vull creure. Dels que més m'agraden són encara inèdits.

- Pots recitar-lo?

I és la cobdícia
l'eternitat condemna
del temps pecat.

Un dels haikus capitals del poemari premiat "Les hores concèntriques" del PREMI TEODOR LLORENTE DE POESIA 2013. Moltes gràcies.


Enllaç directe a la pàgina web de l'INFOTÚRIA:

Qui diu què sobre El plany?


JAUME PÉREZ MONTANER


Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938) és poeta i assagista. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i ha estat professor a diverses universitats dels Estats Units d'Amèrica. Actualment, exerceix de professor de Literatura a la Universitat de València. D'entre els seus llibres de poesia destaquen els reculls Màscares (1992), Fronteres (1994) i L'oblit (1996). Com a assagista és un dels màxims especialistes en l'obra de Vicent Andrés Estellés, sobre el qual ha publicat antologies, estudis i edicions crítiques. També s'han de ressenyar els seus estudis sobre Ausiàs March, Joan Brossa i Joan Fuster. Ha traduït autors com Wallace Stevens, Anne Sexton, William Sttaford, Barbara Kingsolver, e. e. cummings, Edgar Allan Poe o Edoardo Sanguinetti. Així mateix, ha col·laborat amb articles i estudis en nombroses publicacions tant catalanes com estrangeres: Lletres de canvi, Cairell, Daina (de la qual va ser director, així com de les revistes Occitan/Catalan Studies i Encontres), El Temps, Catalan Review, Revista de Occidente, Cuadernos Americanos o The Paris Review, entre d'altres. 

Des del 1999 fins a la primavera del 2007 ha sigut president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i des del 2013 n'és soci d'honor.


IVAN BRULL



Ivan Brull i Pons (València, 1978) és un poeta valencià. Resident a Silla, la seva bibliografia es va encetar al 2010, amb la publicació de Cantaments, premi Ciutat de Sagunt de Poesia. Al 2012 publica la seua segona obra, Guia de perduts en la Editorial Germania.


El mateix autor, ENRIC SANÇ



Enric Sanç (València, 1976). Economista i escriptor. Ha publicat un poemari “El plany de les lletres ferides” i ha col·laborat en una antologia “Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI” en la col·lecció “Mil Poetes i un País”, tots dos a l’Editorial Germania, Alzira, 2012. Guanyador de la VIII EDICIÓ-2013 dels PREMIS TEODOR LLORENTE de la Pobla de Vallbona en la modalitat de poesia amb l'obra: "LES HORES CONCÈNTRIQUES. Set haikus capitals i onze temes de conversació." Soci de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), també és soci fundador del CEL, Centre d’Estudis Locals de la Pobla (Camp de Túria), una entitat cultural. Actualment ha impartit quinzenalment un Taller d'Escriptura Creativa en la Biblioteca Municipal de la Pobla. També és copartícep de diferents projectes culturals com l'INV3RS 2013 de Carcaixent, i ara mateix està enxampat en diferents idees i nous reptes personals.



Per a ell la poesia, com la vida, és un continu aprenentatge, per això segueix llegint i escrivint.

Endavant argonautes!

Si m'acarones amb el ratolí i
em fas clic, ai, em faig gran... ;)

dilluns, 10 de juny de 2013

Poema explícit


"La carn vol carn."
AUSIÀS MARCH

Escoltant música podem sentir bellor
així prenem junts el darrer glop de vi
estant prop de tu, on el món és tan savi
deixem volar la imaginació d'or.

Tanca la llum sent el deler abrasador
sent com nostre guerrer soterra el seu glavi
i esdevé boig en mossegar el teu llavi
i percep la immensitat de la mar, blavor.

Embriagar-se de tu, junt seurem arrupits,
noia de vidre: agafa'm fort de la mà
i t'acarone amb tendresa el cabells teixits.

Ebri de tu, tendre, et bese els pits,
abraça'm fort; necessite de tu, ja;
àvids d'afectes fem l'amor, com uns bandits.

Enric Sanç



Aquest poema musicat pel rapsode Jesús Mondria i la guitarra del David Vidal, riberencs en l'INV3RS 2013 de Carcaixent, el POEMA EXPLÍCIT de la pàgina 31 del poemari "EL PLANY DE LES LLETRES FERIDES". Ed. Germania, Alzira 2012. Una bossa nova que va sonar així de bé el dissabte, 8 de juny de 2013 a Carcaixent. És un sonet que em va inspirar Pau Alabajos escoltant la seua Cançó explícita que musicà al seu temps al gran poeta Pere Quart, quan em vaig dir a mi mateix, i per què no un poema explícit? I ací és ara, fet de nou cantament. Ja es sap l'origen van ser una mateixa cosa música i poesia, poesia i música...

dissabte, 1 de juny de 2013

RESSENYA PRESENTACIÓ EN LA LLIBRERIA AMBRA A GANDIA 31 DE MAIG DE 2013



El joc, deliciós, finalment va ser de quatre. La suecana Rosa Roig i el valencià Enric Sanç van presentar els seus poemaris “Joc de dos” i “El plany de les lletres ferides" en Ambra Llibres a la ciutat, capital administrativa, cultural i econòmica de la comarca de la Safor del País Valencià, Gandia.

Batiste Malonda va ser l'encarregat de presentar a Rosa. Primerament va llegir un escrit de Pilar Gregori que no va poder assistir. Va fer una interessant ressenya de la seua lectura sobre el poemari “Joc de dos” i de les seues impressions i afinitats amb l'autora de Sueca. Seguidament Rosa va agafar la paraula i ens va adreçar cap als temps de nostre benvolgut Joan Fuster i veí del seu poble, per la seua importància per a la recuperació del Premis Literaris Poètics a la ciutat de Gandia. Va recordar a Estellés i a Espriu per la celebració, d'ambdós, del seu any i ens va fer cinc cèntims de la seua obra i neguits passats, presents i futurs.

Ricard Moncho va dir unes afables paraules i va introduir Enric Sanç amb la seua biografia, com es van conèixer i com va arribar el llibre d'El plany a les seues mans. Tot seguit, així, Enric va començar agraint al seu amic Ricard el fet de presentar-lo, a Maria Bravo de la Llibreria Ambra l'oportunitat i la gentilesa de poder presentar el seu poemari en un lloc tan important i de solera per als llibres a la capital de la Safor, a Rosa i a Batiste per l'acompanyament i per suposat a tots els assistents, amics i companys.

Enric novament com en altres presentacions va tractar d'explicar breument la important tasca del director literari i escriptor, Manel Alonso, així com de l'Editorial Germania per a poder fer visibles les noves veus poètiques al País Valencià i la importància de les noves tecnologies i més concretament les xarxes socials com a darrer refugi de la poesia -segons el seu parer- (fet que també va recalcar Rosa Roig.)



L'autor valencià, actualment resident entre les comarques de la Ribera Alta (Carcaixent) i el Camp del Túria (la Pobla de Vallbona), recordà la seua arribada a Gandia per raons laborals un 14 d'abril del 2008, l'amable acollida de la seua gent, la bellesa de la ciutat històrica, el privilegi de ser-hi entre el mar i el Circ de la Safor i el seu procés de creació fins aconseguir publicar un primer poemari, gestat allà mateix. Ens parlà del seu llibre, la seua estructura i el per què del seu títol. També de l'Antologia d'Estels de Paper, dels seus projectes passats, presents i futurs, així com que va convidar a tots els assistents a participar de l'esdeveniment poètic a la ciutat de Carcaixent, l'INV3RS, el proper dissabte 8 de juny. On entre altres es farà un cercaversos amb els companys de somnis: Josep Antoni Fluixà, Salva Lauder, Xelo Llopis, Manel Alonso, Pep Alfonso, Miquel Català, Antonio Martínez i la mateixa Rosa Roig.

Entre els nous projectes que porta a terme, una novel·la, un recull de rondalles del Camp del Túria, nous poemes i properes noves publicacions previstes: entre altres amb pròleg del seu admirat mestre i poeta de capçalera, Jaume Pérez Montaner (amb el qual recentment els poetes valencians i de la resta del territori lingüístic li han rendit un merescut homenatge pel seu 75 aniversari a CA REVOLTA): “Màtria. Noves Veus Poètiques dels Països Catalans”. Amb quatre poemes inèdits cadascú de quinze companys (entre ells Hèctor Serra, Mercè Claramunt, Josep Micó, Abel Dàvila, Josepa Montagut Mariner, Laura G. Andreu, etc.) de les Illes, el Principat i el País Valencià. Per a remarcar dient el que sempre pensa i sent: que segueix llegint, escrivint, aprenent i madurant com a persona i com a escriptor en aquests difícils moments que ens pertoca viure. Sense oblidar el seu silenci personal, la més que necessària revolta de la cultura, l'important crit  i la reivindicació social.




Sanç conclogué amb un xicotet però emotiu homenatge a la recent desapareguda amiga de Beniopa, Beatriz García Martinez a la qual li va dedicar unes paraules i uns poemes. Un escrit entre els dos no fa molt més d'un any i altre premiat al recent Premi TEODOR LLORENTE de POESIA 2013. També llegí un bonic poema de Rosa Roig, un parell de poemes d'El plany de les lletres ferides i acabà amb “Tinells eterns” de la mostra poètica “Estels de Paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI.”



*A partir del minut 15 i 20 segons comença quan m'entrevisten a Ràdio Gandia Cadena Ser i seguidament a Rosa Roig, amb motiu de la presentació, en el següent enllaç:
http://www.radiogandia.net/images/stories/audio/alacarta/HxHmagazine2_Vie.mp3