Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

dijous, 31 de maig de 2012

Vull escriure un poema




“Amb un amor infinit hem nodrit els fills
de les nostres misèries i dels estendards nostres,
els hem proveïts d’un ròssec mil·lenari
de belles paraules i d’expressions antigues
que nosaltres vam heretar, al seu torn dels nostres ancestres:
dels rebesavis dels avis dels nostres rebesavis...

Són les paraules que ens fan ser encara com som,

perquè som el motle precís, la mesura exacta,
de les paraules nostres.
I són aquestes, i no unes altres, les paraules
que han heretat els nostres fills i heretaran, anys a venir,
els fills dels nostres fills...
si la providència i el govern de torn
així ho permeten.
JULI  CAPILLA


Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que mitigue pobresa, fam i violència,
els abusos de poder i l’insaciable societat de consum.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
de respecte, amor i llibertat. D’agraïment
als inesgotables mantenidors de la cultura.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima infinita a la terra.
Unes justes paraules, farcides de tendresa.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que tothom el llisca i l’entenga
amb assertivitat, empatia i tolerància.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
on manca gent de color, llengües i estima pròpia.
Enyorança de diversitat on abunden polítics corruptes.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
al meu Poble. Li manquen mesquites i sinagogues,
centres budistes i laics, i l’en sobren esglésies.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que travesse fronteres, just en la cruïlla
on els cors encara baten vius i lliures.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima a la llengua,
reviscole consciències i explique la història.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
però com no sé com fer-ho, ací teniu aquests
mots sincers mancats de rimes, ritmes i metàfores.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que revise nostres clàssics i als més contemporanis.
Amb antigues paraules plenes de tu, de nosaltres.

E.S.

dimarts, 29 de maig de 2012

Wake up + Enlloc era un secret + Misteriosa papallona

WAKE UP

Fer de cada moment el
més especial. Fent del
dia sol radiant, de
la nit lluna plena. Més
viure sens témer la mort.

Les adversitats són els
meus millors amics. Amb un
nou vers i amb mida el poema
es reinventa a si mateix.

Llavors mai no has desitjat
fugir del dia i de la
nit i així sortir de tu,
trencant el cercle del temps?

E.S.

ENLLOC ERA UN SECRET

El soroll dels arbres, silenci:
com està de capgirat el vers,
acabat de florir.

S’encerclen les paraules
d’infinits queviures:
Alfa, Beta, Gamma, Zeta,
Delta, Epsilon, Jota i Kappa.

Anomenat capità d’aquest poema
menant lletres antigues
ancorades en un núvol d’atzur cel estelat.

Els mots feredats fugen
cercant la mar.
Enlloc era un secret.

Les estrofes es van incendiar:
trenta-sis mil versos,
dotze milions de síl·labes.

Qui va ser aquell que deia
que el poeta és un ésser exagerat?

De l’hospital ixen capbaixos, prenen l’autobús
direcció la mort.

Malgrat tot, el seu somni es va acomplir,
sinistre total.

De tractar de fer un vers de qualitat i barat,
acabà per no cobrar ni l’assegurança.

L’incendi va ver provocat.

E.S.


MISTERIOSA PAPALLONA


La generositat de les papallones, en primavera
bellugant frescos els seus colors i músiques
bressolant-se des del cuc, abandonat
fins la mort per un arc de sant Martí,
sent llum d’escatològic univers d'ou.

Pas efímer d’ésser, que tan sols deixa una lluna
creixent de delicada natura.
Milers d’ombres d’un cel estelat,
fràgils records de l’ànima, perquè
les seues ales reflexen uns núvols afligits.

Altre món està de volta, en són de dolces quan
s’acoronen els cabells. I el jorn sembla bellíssim.
Tal vegada no va ser coincidència
-va ser la mateixa por que sentí una vegada-
que l’insignificant insecte perdés el control.

Li mancava l’alba i la flor de tarongina, pel despertar
d’unes arrels que anaven totes unides, i morien
lentament a la fi, lliures. Mai va fer-ho realment bé
al tallar-li les ales sobre la taula. Del buit al caos del
no-res, com no poder imaginar-te-les?

Del voler ser caragol a ocell, sang de la seua
sang. Elles, que no sabien qui era el botxí,
per un vent vingut de ponent. Pel que sembla,
s’ha de ser papallona de paper i volar per sota del cel.
Perdut temps quan va desaparèixer misteriosa.


E.S.

divendres, 11 de maig de 2012

aPARAULA'm 2012


     Mitjançant Víctor Pàmies i la seua iniciativa amb l’aPARAULA’m 2012 per la PARAULA VIVA 2011, celebrem l’apadrinament d’una paraula. Commemorem així el centenari de la secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).


     Jo que sóc així d’egoista n’he triat tres, però amb diferents tonalitats de tan sols un mateix color: BLAU, ATZUR i LAPISLÀTZULI. I com ja sabem les paraules en tenen de colors, i de música, ritme, sentiments... 

    
blau

[874; del germ. blau (al. ant. blâo), íd.]


m
 1 ÒPT Color blau, un dels colors que hom distingeix en l'espectre solar, entre el verd i el violeta. El blau del cel. Blau turquí. Blau marí o de mar. Blau cel o celeste. 


2
 1 Matèria colorant blava. 



2
 blau de la roba (o simplement blauCOL Substància blava que és afegida al midó o a l'aigua d'esbaldir en emmidonar o en rentar la roba blanca per tal de treure'n la grogor i emblanquir-la. 



3
 blau de París COL Blau de Prússia. 



4
 blau de Prússia COL Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l'ió Fe(III). 



5
 blau d'ultramar COL Pigment blau del grup ultramar, en particular l'ultramar natural, constituït per lapislàtzuli polvoritzat. 


3
 col·loq PAT Equimosi produïda per una contusió.


blaublava 

[v. blau1]


adj
 1 Del color del cel sense núvols o d'un color consemblant. Ulls blaus. Mar blava. 


2
 fig 1 Astorat, esbalaït. Quedar blau. Deixar blau algú. 



2
 aquesta sí que és blava! Això sí que és greu! 



3
 fer-la blava Fer-la grossa, fer-la com un cove. 


atzur 

[1284; probablement de l'àr. vg. *lāzûrd, variant de l'àr. lāzaward 'lapislàtzuli', 'blau', mot d'origen persa en àr., pervingut en cat. possiblement a través de l'it]


m
 1 Color blau celeste. 


2
 Nom de diferents matèries colorants blaves. 


3
 HERÀLD Color blau, representat gràficament per un ratllat horitzontal.

lapislàtzuli 


[s. XIV; probablement de l'it.
 lapislazzuli, b. ll. lapis lazŭli 'pedra d'atzur', de lazŭlum 'atzur', de l'àr. vg.*lāzûrd, cl. lāzaward, pres del persa lazwărd, íd.]


m
 JOI/MINERAL Latzurita destinada especialment a ornamentació.



(FONT: diccionari.cat).



La mar és blava com el cel és blau... Però en cap diccionari

està escrit que el meu petit País és blau.