Passeu, passeu. A casa meua és casa vostra...

Fa una nit clara i tranquil·la. Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de
perfums.
Heus ací la Blancaneus, en Pulgarcito, els Tres Porquets, el gos Snoopy i
el seu secretari Emili, i en Simbad, i l'Alí Babà i en Gulliver.

Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum. A casa meva és casa
vostra si és que hi ha
cases d'algú.

Jaume Sisa [Barcelona, 1948]

divendres, 28 d’octubre de 2011

Esquinç de l'ànima



L’aigua em fa renàixer
la bicicleta em dóna llibertat
el vent em somriu el rostre
l’aigua m’alegra el cor
gotes d’aigua rellisquen les espatlles,
pedalegen  sense fre
unes rodes humides
mans amollegades.

Sentiments que s’escorren
que em recorden nostre primer bes
com el teu pèl dur m’esborronava l’alè
remembrances d’un passat
que no sempre va ésser millor
l’última vegada que s’ envoltarem
et vas esmunyir entres els meus braços,
esquinç de l’ànima.

Passos endavant sabent
que no mai et tornaré a veure
desconfiança amb un mar de nàufrags 
obscuritat des del dia que vas cloure els ulls,
escletxa de desconhort sentida
espenta pel teu record
l’aigua em fa renàixer
la bicicleta em dóna llibertat.

E.S.

divendres, 21 d’octubre de 2011

Sociedad herida

Royalty-free photos® files from iStockphoto.com

Un día nos despertamos 
y descubrimos 
que éramos pobres. 

Algunos ya no llegan 
a fin de mes. 

Otros que veían en esta crisis 
una oportunidad 
ahora creen que el destino 
no está en sus manos, 
sino en las de indeterminados enemigos oscuros. 

Unos pocos han decidido rebelarse 
por el escénico miedo que les invade. 

Pocos se benefician mucho de ello, 
los de siempre. 

Pero todos coinciden; 
esto tan solo acaba 
de empezar.

 Ya nada será lo mismo. 

Un beso tuyo,
y lo olvido todo. 

E.S.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Voltors abatussats de la usura verdugada


Trenc d'alba a Daimús platja 2009 © E.S.

Des de la humil indignació,
cor i ànima de l’honrada essència,
els voltors de la usura planegen
sense no gens ni mica sacietat.

Infaust quimerut espanyaportes
d’un monstruós canalla pertorbat.
Fals, desgraciat cagamiques,
garrepa infortunat.

Misèrrims escanyapobres,  
sense ànima,
entranyes,
ni escrúpols.

Lladrunyen als pelacanyes i al poca-roba,
per fer més cabdalats
als més opulents i acabalats.

Advocats de la baixesa i la immoralitat.
Voltors àvids de cabals i doblers.
Lànguida i parsimoniosa injustícia,
tirania d’aquesta iniquitat.

Pixatinters; dependent i oficinista,
alienats per quatre venedures.
Fal·laços falsificadors,
sense esperit ni sentiments.
                                                                      
Especulació d’interès i avarícia,
carteristes de guant blanc.
Resultat d’un sistema metzinós,
humans salvatges i despietats.

Voltors dolents i malentranyats,
tots ells perversos;
miseriós promotor i lletrats de l’engany
financers usurers, falsos especuladors crapulosos.

Viuran i moriran en la pobresa,
menjant-se la vilesa de la seva porcada
sense conèixer els valors humans,
ni sa ressentida felicitat.
E.S.




dimecres, 5 d’octubre de 2011

Somriures ferits de necessitat

Parc Sant Vicent de Llíria 2011 @ E.S.

Del parc Joan Fuster
a l’alqueria del Duc
pels marjals de la Safor.

Entre cultura i natura
un llibre a la butxaca.

Entre passeig i passeig,
uns ànecs em dansen i ballen.
Un de pic roig i potes taronges
altre de pic taronja i potes més obscures.
Un m’aixeca les ales
altre m’avisa que cau el vespre.

Verd, pau, ombra acollidora.

Mentre tu dorms,
el món va fent camí.

Ausiàs March a Mercuri,
veles e vents a sos desig complit.

De Gandia al Parc de Sant Vicent de Llíria
passant pels Jardins de Vivers del cap i casal.

Si algun dia em busqueu
potser per allí em trobareu.

Un somriure teu,
pot fer joia i goig
al més necessitats.

Per tendres mirades,
ens hi distingireu.
E.S.